TOPÒNIMS
Municipis i entitats locals menors
En la documentació oficial, s'han d'utilitzar les denominacions oficials dels municipis valencians.
Per a la toponímia menor, cal atindre's a les formes consignades en els opuscles Toponímia dels pobles valencians, que edita l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
En alguns àmbits específics, com ara mapes, llibres, texts d'exposicions, etc., també pot utilitzar-se el criteri de territorialitat per a fer referència als noms dels municipis (que consistix a usar tots els topònims del territori valencianoparlant en valencià i els del territori castellanoparlant en castellà), o bé el criteri d'historicitat (consistent a utilitzar els topònims de cada llengua i els exotopònims tradicionals que s'han generat bé en valencià o bé en castellà, d'acord amb la llengua del text en què apareixen estos topònims). Per a les formes en valencià dels municipis valencians, cal atindre's a la llista que apareix en la Gramàtica normativa valenciana i en el Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (http://www.avl.gva.es/).
Exotopònims
Com a criteri general, cal utilitzar els exotopònims consolidats en la tradició valenciana. S'ha de tindre en compte que, en general, els països, els estats i la toponímia major (capitals, ciutats importants, alguns accidents geogràfics, etc.) solen tindre una forma tradicional adaptada.
PAÏSOS
Veneçuela i no Venezuela
França » La France
Anglaterra » England
REGIONS
els Monegres i no los Monegros
Andalusia » Andalucía
Baviera » Bayern
CIUTATS
Londres i no London
Florència » Firenze
la Corunya » A Coruña
ILLES I ARXIPÈLAGS
les illes Canàries i no las islas Canarias
illes Fer-oer (o Fèroe) » Færøerne
Córsega » Corsica
RIUS, SERRALADES I MUNTANYES
el Tàmesi i no el Thames
els Alps » els Alpi
l'Everest » Chomo Lungma
Si els topònims no tenen una forma tradicional valenciana, caldrà respectar-ne la forma original sense fer-ne cap adaptació.
Ciudad Real i no Ciutat Reial
Caracas » Caraques
Liverpool » Líverpul
Sydney » Sidnei
Topònims provinents d'alfabets no llatins
En el cas que es tracte de topònims pertanyents a països que fan servir alfabets no llatins, cal utilitzar formes transcrites (és a dir, que tinguen caràcters alfabètics propis de l'ortografia valenciana) i evitar, per tant, l'ús de formes transliterades (això és, que utilitzen caràcters estranys a l'ortografia pròpia del valencià).
FORMA TRANSCRITA FORMA TRANSLITERADA
Gorki i no Gor'kij
Kuibixev » Kujbyšev
Txeliabinsk » cvel'abinsk
Genèrics
Norma general
Com a norma general, es traduïxen i s'escriuen amb minúscula les designacions genèriques dels topònims: vies públiques (carrer, plaça, avinguda, barri, etc.), orografia (pic, serralada, vall, cap, etc.), hidrografia (riu, llac, mar, badia, golf, etc.), nuclis de població (ciutat, llogaret, etc.).
› el carrer d'El Farolillo (Conca)
› el passeig de La Castellana (Madrid)
› l'embassament de Loriguilla
› el camí de La Monterilla
› el riu Nervión
› la badia Hudson
› el port de l'Escudo
Amb tot i això, els genèrics poden deixar de traduir-se quan el genèric és conegut internacionalment amb el nom d'origen o en usos cartogràfics.
› Trafalgar Square
› Alexanderplatz
I no s'han de traduir en cap cas, i s'han de mantindre en majúscula, els genèrics que s'han integrat en la part pròpia del topònim, en casos en què és utilitzat en sentit no recte (és a dir, amb un significat o matís especial diferent del seu significat lèxic habitual) o quan no hi ha un equivalent exacte en la nostra llengua:
› Ciudad Rodrigo (nom de la vila)
› els Montes de Oca (nom d'un massís muntanyenc)
› Las Marismas (nom d'una comarca)
› Tierra del Vino (id.)
› Sierra Nevada (nom d'una serralada)
Retolació oficial
Pel que fa a la retolació a la Comunitat Valenciana, cal aplicar l'Orde d'1 de desembre de 1993, de la Conselleria d'Educació i Ciència sobre l'ús de les llengües oficials en la toponímia, en la senyalització de les vies de comunicació i en la retolació dels servicis públics en l'àmbit territorial de la Comunitat Valenciana.
L'article dels topònims
Els articles que formen part de topònims adaptats s'han de tractar amb els mateixos criteris que regixen per als topònims valencians, és a dir, s'han d'escriure amb minúscula i apostrofar-los i contraure'ls segons les regles ortogràfiques generals.
› Viu a l'Havana.
› Va passar l'estiu als Estats Units.
Contràriament, en cas que el topònim no tinga forma adaptada en valencià, pel que fa al tractament de l'article que introduïx la part específica del topònim tindrem en compte les consideracions següents:
Hi ha casos en què, tot i que la part específica no estiga adaptada a la nostra llengua, el nom propi ha generat una forma amb l'article traduït, que s'escriu amb minúscula i es contrau o s'apostrofa quan cal: punta de l'Estaca de Vares, depressió del Kara, altiplà del Dnieper, arxipèlag de les Seychelles, serralada del Zagros...
Considerem també que es troben traduïdes i les escrivim amb minúscula, amb les contraccions i apostrofacions que calguen, les formes d'article que coincidixen fonèticament amb les de la nostra llengua i formen una estructura habitual (p. ex.: art. + prep. + nom propi: serra del Moncayo, port de l'Escudo, serra de la Peña, serra de la Culebra, serra de la Sagra, serra de la Demanda, serra de l'Ave, delta de l'Orinoco...).
En canvi, hi ha casos en què es manté l'article de la llengua original, bé pel fet de mantindre's la norma de la llengua original (per exemple: comarca de Las Hurdes, comarca d'El Bierzo, comarca de La Alcarria, municipi d'El Toboso...), per tractar-se d'una estructura no habitual (per exemple, per manca de preposició: teatre La Fenice...), pel fet que la traducció de l'article manca de tradició o pot generar problemes de coherència morfosintàctica (serra de Las Estancias, serra de Los Filabres, arxipèlag de Los Chonos, arxipèlag de Los Roques, illa de Los Estados...), o bé per qualsevol altre motiu (per exemple, en la toponímia urbana o rural local: carrer d'El Farilillo, passeig de La Castellana, avinguda de Los Reyes Católicos, camí de La Monterilla...
Observem que hi ha casos semblants als anteriors (comarca de la Tierra del Vino) en què l'article no pertany al nom propi de la llengua original, i pot considerar-se traduït.
La preposició 'de'
La preposició de, que actua com a connector en molts topònims entre la designació genèrica i la part pròpia, es traduïx en els casos en què també es traduïx el genèric, i per tant s'apostrofarà seguint les normes generals d'apostrofació.
› el camí de La Monterilla
› el cap d'Hornos
› la serra de l'Ave
Llocs característics i monuments
Hi ha alguns llocs molt coneguts, per la seua transcendència històrica o els seus mèrits artístics, que han originat uns noms específics en valencià, que cal usar de manera general en tots els contexts.
› els Camps Elisis
› la Porta del Sol
› la Fontana de Trevi
Topònims inclosos en noms d'entitats
Quan es tracta d'organismes oficials que contenen topònims en la seua denominació, s'han de traduir si estos tenen una forma específica tradicional en valencià.
› la Junta d'Andalusia
› l'Ajuntament de Lleó
En canvi, este criteri no s'ha d'adoptar si el topònim apareix al costat del logotip o de qualsevol altra imatge gràfica. En estos casos, el topònim ha d'usar-se en la forma oficial.
En el cas de clubs esportius, no es traduïx el topònim quan apareix en la designació completa, encara que tinga una forma tradicional adaptada. En canvi, sí que es traduïx quan el topònim s'usa només com a designació incompleta del club esportiu.
› RCD Zaragoza però el Saragossa
› CD Cádiz » el Cadis