CREUAR / ENCREUAR

El verb creuar fa referència a l'acció de travessar un carrer, un riu, l'aire etc., passant d'un costat a l'altre:
› Vés amb compte quan creues el carrer.

Per la seua banda, el verb encreuar indica l'acció de disposar dos coses en creu:
› S'encreua de braços i no fa res.

També pot indicar l'acció d'acoblar dos individus de races diferents o d'espècies afins:
› Han provat a encreuar estes dos races de gossos.

I, finalment, en un ús pronominal, fa referència a l'acció d'intersectar-se dos coses o dos persones, o de trobar-se anant cada una en una direcció diferent:
› Els camins s'encreuen a dos quilòmetres del poble.
› Ens hem encreuat pel corredor, però ell no m'ha saludat.
› Els trens s'encreuaren a l'altura de Cullera.