ELS DEMOSTRATIUS

1. Funció
Els demostratius indiquen la proximitat de l'element a què fa referència el nom substantiu que modifiquen implícitament o explícitament. Esta proximitat s'assenyala a partir de les persones que intervenen en la relació comunicativa establida.

2. Morfologia
En valencià es distingixen tres graus díctics de proximitat o llunyania. Així, per a referir-se a algú o alguna cosa que està situada en la proximitat immediata de qui parla, hi ha en singular les formes este / aquest per al masculí i esta / aquesta per al femení; i en plural, estos / aquests (o aquestos) per al masculí i estes / aquestes per al femení:
› Este poble ha patit una forta immigració.
› Esta taula està plena de pols.
› Estos anys han estat marcats per la crisi econòmica.
› Porteu estes cadires a la cuina.

Per a referir-se a persones o coses situades en una proximitat mediata, dins de l'entorn pròxim al de la persona que escolta, en singular hi ha les formes eixe / aqueix per al masculí i eixa / aqueixa per al femení; i en plural, eixos / aqueixos per al masculí i eixes / aqueixes per al femení:
› Trau eixe llibre.
› Qui és eixa xica del vestit roig?
› On has comprat eixos quadros tan originals?
› Eixes dones sempre estan discutint.

I, finalment, per a expressar una referència llunyana, distant tant del qui parla com del qui escolta, en singular hi ha les formes aquell per al masculí i aquella per al femení; i en plural, aquells per al masculí i aquelles per al femení:
› La covardia d'aquell home era patètica.
› Ara no recorde com era aquella cançó.
› No volem anar amb aquells xiquets.
› Aquelles xiques ja no tornaran.

Com a demostratius neutres, hi ha les formes açò per a la proximitat immediata, això per a la proximitat mediata i allò per a una referència llunyana:
› Pren açò i emporta-t'ho.
› Posa això a l'aparador.
› Què és allò que es veu a la llunyania?