LA PREPOSICI� FINS

1. Valor prepositiu

• Introdu�x la designaci� d'all� que �s el terme on alguna cosa arriba sense ultrapassar-lo, sovint formant locucions prepositives amb altres preposicions que la seguixen, especialment la preposici� a:
  › Anirem fins a l'ermita.
  › He llegit fins al tercer cap�tol.
  
  
• En proposicions en qu� �s expressada l'abstenci�, la impossibilitat, etc., de fer alguna cosa, indica el moment en qu� es passar� a fer-la, podr� fer-la, etc.:
  › No anir� fins que no acabe la faena.
  › No vindr� fins que tu no li ho demanes.
  
  
• En expressions de comiat, indica el moment en qu� es compta, espera, etc., retrobar-se amb la persona de la qual s'acomiada:
  › Fins a la pr�xima setmana.
  › Fins dem�!
  
  REMARCA: La locuci� prepositiva fins a perd la a davant de la conjunci� que i la majoria dels adverbis: No t'ho dir� fins que n'estiga segur. Ha arribat fins ac�. No vindr� fins desp�s-dem�. Fins prompte!
  

2. Valor adverbial
La forma fins tamb� pot tindre una valor adverbial quan s'utilitza per a ponderar all� que es presenta com una cosa excepcional, sorprenent, etc., all� que s'afirma. Altres formes sin�nimes s�n les locucions fins i tot i i tot, i l'adverbi �dhuc.
› Vingueren tots, fins els seus nebots.
› Fins i tot f�rem un past�s per a les postres.