EL PRONOM HI
Morfològicament, el pronom adverbial hi és invariable. Dins del conjunt de l'oració, este pronom pot exercir les següents funcions sintàctiques:
- Representa una determinació circumstancial de lloc introduïda per una preposició que no siga de:
› Quan vaig arribar a la festa, els meus amics ja hi eren.
› Sempre vaig per este camí. Tu no hi vas?
REMARCA: També pot substituir expressions introduïdes per la preposició de, quan representa el complement d'un adverbi o d'una locució adverbialque indica permanència o acostament, com ara damunt, davall, sota, davant, darrere, prop, al voltant, etc.: No cal que vages a Correus; com que hivisc molt prop, ja t'enviaré jo la carta.
- Pot representar una circumstància de manera, instrument o concurrència a una acció:
› Joan camina de pressa. -Sí, sempre hi camina.
› Abans treballava amb Pau, però ara ja no hi treballe.
- També pot representar un complement circumstancial d'objecte introduït amb qualsevol preposició que no siga de:
› Li costà bastant acostumar-se a la nova situació, però al final s'hi acostumà.
› Et conformes amb este sou? Doncs jo no m'hi conformaria.
- Substituïx complements de verbs com fer-se, tornar-se, quedar-se, etc., en funció de complement predicatiu:
› Em van dir que, amb el temps, es faria més ample, però no s'hi va fer.
› Aparegué cansat. -Sí, hi aparegué.
- I, finalment, acompanya els verbs de percepció (veure-hi, sentir-hi, palpar-hi, etc.) quan s'usen intransitivament, i el verb haver-hi emprat com a impersonal:
› Devia haver-hi més de cinc-centes persones.
› No m'hi veig bé: hauré d'anar a la consulta de l'oculista.
_____
Vegeu també: