CONSELLERIA
S'escriu amb majúscula quan fa referència al nom específic d'una conselleria:
› La Conselleria d'Agricultura s'ha traslladat a una altra seu.
S'escriu també amb majúscula el genèric que constituïx el nom propi abreujat i podria ser substituït en el mateix context pel nom complet; per exemple, quan és introduït per l'article definit:
› Pròximament traslladarem alguns servicis de la Conselleria a unes altres dependències. (Es referix a una conselleria concreta; expressió abreujada en lloc de, per exemple, la Conselleria d'Agricultura).
Però s'escriu amb minúscula quan va determinat per un possessiu, demostratiu o una altra expressió amb valor anafòric, o quan va acompanyat per un adjectiu o complement amb valor especificatiu que no siga la part específica del nom de l'organisme: esta conselleria, la nostra conselleria, l'esmentada conselleria, la conselleria competent..., ja que en estos casos no es tracta d'un nom propi abreujat, sinó d'un nom comú amb el significat lèxic usual.
› Esta conselleria té també les competències en matèria d'esport.
› Això ho ha d'aprovar la conselleria competent en matèria d'indústria.
Igualment s'escriu amb minúscula quan funciona com a substantiu comptable en sentit genèric, tant quan s'usa en singular com en plural, o bé els genèrics en plural comuns seguits de la part específica dels noms:
› Cada conselleria va especificar les seues places vacants.
› Les conselleries d'Indústria i de Benestar Social col·laboren en el projecte.
També s'escriu amb minúscula quan es referix a l'edifici, ja que es tracta d’un ús lèxic habitual reflectit en els diccionaris (‘local de les oficines d'una conselleria’) i no forma part, per tant, del nom propi:
› Podem anar a peu cap a la conselleria d'Hisenda.
_____
Vegeu també: