cometes

Hi ha, fonamentalment, tres tipus de cometes: dos modalitats de cometes dobles (les baixes o llatines � � i les altes o anglosaxones “ ”), i a m�s les simples (' '). En els usos generals administratius, quan cal usar les cometes dobles, �s preferible l'�s de les cometes altes (“ ”), que s�n les que estan disponibles en tots els teclats d'ordinador, i si cal posar entre cometes alguna paraula o expressi� dins d'un text que ja est� entre cometes, poden utilitzar-se les simples.
› L'orador acab� el seu discurs amb les seg�ents suggestives paraules: ”Aquest tema podria donar lloc a una altra confer�ncia, que potser podr�em titular 'Com fer servir la baixa laboral com a alternativa als dies blaus'. Conec el conferenciant idoni“.

En tot cas, es poden usar les cometes baixes per a marcar les citacions que formen un par�graf a banda, mantenint les cometes altes per als usos de la cometa doble dins d'un par�graf, incloent-hi les cometes internes en este tipus de citacions:
› L'orador acab� el seu discurs amb les seg�ents suggestives paraules:
�Aquest tema podria donar lloc a una altra confer�ncia, que potser podr�em titular "Com fer servir la baixa laboral com a alternativa als dies blaus". Conec el conferenciant idoni.�

�s de les cometes dobles

Les cometes dobles s'usen en els casos seg�ents:

T�tols de confer�ncies, comunicacions, pon�ncies i discursos, amb maj�scula nom�s en la inicial del t�tol:

› El t�tol de la confer�ncia ser� ”Les noves tecnologies i el medi ambient“.

T�tols d'�ries o fragments d'una �pera o obra musical m�s extensa, excepte quan es tracta d'una simple indicaci� de tempo o d'un nom gen�ric com scherzo, minuetto, etc.

› El "Comiat de Votan" �s el fragmen final de La valqu�ria.
› Interpretar� l'�ria "Mi chiamano Mim�", de La boh�me, de Pucini.
› Acabar� el concert amb el Scherzo de la Tercera Simfonia de Beethoven.

Els noms d'activitats organitzades amb una duraci� limitada (congr�s, confer�ncia, simposi, fira, curs, exposici�, m�ster, seminari, jornades, trobades, col�loqui...) s'escriu entre cometes quan el gen�ric no forma part del nom fixat de l'activitat, nom que s'escriu amb maj�scula nom�s en la paraula inicial (a part dels noms propis que eventualment integre). En canvi, quan el gen�ric forma part integrant del nom, este nom s'escriu sense cometes i amb maj�scula en tots els substantius i adjectius, incloent-hi el gen�ric:

› Has vist ja l'exposici� "Els tresors pict�rics dels Borja".
› A Sevilla es va celebrar l'Exposici� Universal de 1992.
› S'ha matriculat en el curs "Els inicis de l'astronomia alexandrina".
› S'ha matriculat en el Curs de Llenguatge Administratiu Valenci�.
› Ha participat en les jornades "Les biblioteques p�bliques, espais d'integraci� social".
› Ha participat en les III Jornades de Programari Lliure.
› Ha presentat una pon�ncia al congr�s "Escola i fam�lia".
› Ha presentat una pon�ncia al IV Congr�s del Partit Liberal.

› Segons Fuster, ”La unitat col�loquial �s qui sost� un idioma, no la llengua escrita, i aquella �s m�s dif�cil d'aconseguir“.

Per a ressaltar una paraula per a donar-li un segon sentit connotat, en alguns casos ir�nic o amb certa reserva o atenuaci�, o b� per a reproduir un �s anterior a manera de citaci�, es poden usar les cometes altes:

› La pretesa "distracci�" va produir en realitat un greu accident.
› Els "sabuts" de la reuni�, en realitat, no tenien ni idea del tema de qu� es tractava.

�s de les cometes simples

Les cometes simples s'usen en els casos seg�ents:

Per a indicar que un fragment ha d'anar entre cometes quan va inserit en un fragment major amb cometes dobles altes:
Per a indicar que una paraula o un fragment ha d'anar en cursiva, dins d'un text que s'escriu en cursiva sense formar un par�graf sencer:

› El t�tol del llibre ser� Introducci� a l'estudi del ‘Curial e G�elfa’.

Per a indicar que una paraula o un fragment ha d'anar en cursiva, dins del t�tol que encap�ala una obra, un cap�tol, un apartat o un art�cle period�stic:

L'ad�u a l'‘apartheid’

› L'apartheid ja pertany al passat. Per� una societat que ha viscut tants anys sota la pressi� d'un r�gim que ha institucionalitzat la segregaci� racial no pot oblidar tan f�cilment el color de la pell...

› El mot mesa significa ‘conjunt de persones que dirigixen una assemblea’.