EL PARDALET FERIT

UN PARDALET FERIT QUE NO TENIA CASA.

S'ACOSTAVA L'HIVERN I TOTS ELS SEUS COMPANYS

ANAVEN BUSCANT LA CALOR.

ELL, PERÒ, COM NO PODIA VOLAR

HAVIA D'ESTAR EN AQUELL LLOC.

COMENÇAVA A TINDRE FRED

I NO SABIA ON REFUGIAR-SE.

I VA PENSAR QUE ENTRE LES FULLES DELS ARBRES

PODRIA AMAGAR-SE FINS QUE PASSARA L'HIVERN.

S'ACOSTA A UN XOP I LI DIGUE:

- ¿ PUC QUEDAR-ME ACÍ?

JA VE L'HIVERN I NO PUC VOLAR. ¡ TINC MOLT DE FRED !

- NO - LI VA RESPONDRE MOLT ENFADAT EL XOP -.

¡ NO VULL TINDRE PREOCUPACIONS !

AL COSTAT DEL XOP HI HAVIA UN AMETLER

I EL PARDALET LI DEMANA EL MATEIX:

- ¿ PUC QUEDAR-ME AMB TU ?

JA VE L'HIVERN I NO PUC VOLAR.

- A MI NO VINGUES, PARDALET, QUE ET TIRARÉ.

EL PARDALET ES QUEDÀ MOLT TRIST.

A CADA MOMENT QUE PASSAVA TENIA MÉS FRED

I NO SABIA QUE FER.

PERÒ UN PI QUE N'ERA PROP LI CRIDÀ:

- VINE, ACOSTA'T, PARDALET.

-¿ VOLS FER-TE LACASA ENTRE LES MEUES BRANQUES ?

I EL PARDALET LI DIGUÉ:

- ¡ ÉS CLAR QUE SI ! NO SÉ COM T'HO AGRAIRIA...

- TRIA LA BRANCA QUE MÉS T'AGRADE - LI VA DIR EL PI -,

-PERÒ JO T'ACONSELLE AQUESTA,

PERQUE SEMPRE LI PEGA EL SOL.

I UNA GARROFERA QUE ERA AL COSTAT LI DIGUÉ:

- JO ET PROTEGIRÉ DEL FRED, PARDALET.

I UNA ALZINA QUE HI VIVIA A PROP:

- JO ET DONARÉ LES MEUES BELLOTES

PER TAL QUE NO TINGUES FAM.

EL PARDALET ESTAVA ARA MOLT CONTENT I AGRAÏT

D'AQUELLS ARBRES QUE TANT L'AJUDAVEN,

I ES FEREN MOLT AMICS.

ELS TRES ARBRES ESTIMAVEN MOLT AL PARDALET.

UN DIA ARRIBA EL SENYOR VENT

I ES VA ASSABENTAR DE LA HISTÒRIA DEL PARDALET

I LI DIGUÉ AL SEU FILL:

- BUFA A TOTS ELS ARBRES MENYS AL PI,

A LA GARROFERA I A L'ANZINA,

PERQUE S'HAN PORTAT MOLT BE AMB EL PARDALET FERIT.

I AIXÍ VA SER COM AQUESTS TRES ARBRES

CONSERVAREN DURANT L'HIVERN LES SEUES FULLES,

I ELS ALTRES LES PERDEREN I ES QUEDAREN NUS...

I ACÍ ACABA AQUESTA BONICA HISTÒRIA DEL PARDALET FERIT.