¿Què esperaves?, li retrec. No em refie ni de Déu. Doncs has vingut. No tenia cap alternativa millor. ¿retalles una bèstia de quatre-cents quilos i tens por de dos guàrdies civils amb la llengua fora? Duen pistola. Disparen a l'aire i cau un desgraciat. Cert. Aleshores la punteria de les forces de l'ordre era horrorosa. No vaig parar fins a l'entrada de Benetússer. En un lateral del cementeri ens fumàrem uns cigarrets. Tio, li vaig dir, quin retall. ¿Quantes vegades l'has fet? Era la primera i l'última, es va fregar el maluc. Que els toreros cobren barbaritats, i tu, en canvi... El disgust que li he donat al sergent no té preu. ¿Ets d'esquerres? Si m'ho preguntes perquè t'he ajudat no. Me n'alegre. I afegeix: Odie l'esquerra, els comunistes, l'oposició al règim, a la dictadura i a sa puta mare. Molt de gust, em dic Robert. Li vaig donar la mà: Em sembla que ens entendrem. 

Quan la cua d'un cometa creua l'òrbita terrestre -tal com va ocórrer durant dues hores en la matinada del 18 de novembre de 1999- bells meteors s'observen al firmament. Trossos de roca de centímetres de grandària es cremen a l'atmosfera produint una gran falla que il·lumina el cel. La pluja d'estels fugaços (les Leònides) va ser l'últim gran espectacle celeste del mil·lenni que finalitzava.

Amb certa freqüència ocorre que un objecte de la grandària d'un decímetre o d'un metre procedent de l'espai exterior arriba a la superfície del nostre planeta sense consumir-se; en aquest cas, s'emmagatzema als museus amb el rètol de meteorit. La grandària encara pot arribar als deu metres sense que els danys siguen apreciables.

Devem al naturalista suec Karl von Linné, llatinitzat Linnaeus, les primeres classificacions rigoroses i àmplies, fetes basant-se en el paregut estructural i fisiològic (és a dir, en les homologies) i que han servit com a base de les nostres classificacions més actuals.
	En general, totes les classificacions solen estar jerarquitzades. Un exemple ens servirà: en el llenguatge comú no té el mateix grau de concreció els mots vegetal, arbre o olivera.
	Docs bé, la jerarquia linneana usada avui en dia estableix set categories sistemàtiques (o classificatòries) fonamentals: Regne, Phylium (o Tipus), Classe, Ordre, Família, Gènere i Espècie; la categoria més àmplia és el Regne i la més concreta  l'Espècie.
	Pel que fa a la nomenclatura, va ser el mateix Linneus qui va proposar, i així és acceptat en l'actualitat, que a nivell científic tot ser viu fóra conegut per un nom format per dues paraules, en llatí i concordant gènere lingüístic, número i cas: la primera amb la lletra inicial majúscula, designaria el gènere (biològic) i la segona, en minúscula, l'espècie.