DORMIR / ADORMIR

El verb dormir, intransitiu, fa referència a l'acció de trobar-se en l'estat de repòs caracteritzat per la suspensió de certes funcions vitals:
› Anit no vaig poder dormir.
› Necessita dormir almenys set hores cada dia.

En canvi, el verb adormir, transitiu, fa referència a l'acció de fer dormir una altra persona:
› El xiquet està molt nerviós i no puc adormir-lo.
› L'anestesista ja ha adormit el pacient.

Usat com a verb pronominal, adormir fa referència al fet de començar a dormir:
› Quan anem al cine, sempre s'adorm.
› No puc adormir-me, i demà he d'alçar-me matí.

I, finalment, també s'usa este verb per a indicar la pèrdua de sensibilitat d'algun membre:
› Se m'ha adormit la cama.