INFLIGIR / INFRINGIR

El verb infligir significa 'aplicar una pena a algú':
› Li van infligir un castic molt sever.
› El fiscal demanava que inflingiren a l'acusat la màxima pena.

El verb infringir, en canvi, indica l'acció de transgredir un pacte, una llei o una norma:
› El detingut declarà que ell no havia infringit cap llei.
› Segons els sindicats, el decret infringix l'article tercer de la Constitució.