MIG / MEDI / MITJÀ

La paraula mig (amb la seua flexió, mitja, mitjos, mitges) s'usa únicament per a designar la mitat d'un tot:
› Ha vingut mig poble.
› Són les tres i mitja.

La paraula medi (i medis) fa referència al conjunt de condicions ambientals on viu i es desenvolupa un organisme:
› S'ha de preservar el medi ambient.
› El medi en què es va criar no era el més adequat per a un xiquet.

Per la seua banda, la paraula mitjà (i mitjans) pot exercir la funció de substantiu i, en este cas, es referix a tot allò que aprofita per a dur a terme una activitat o per a aconseguir un objectiu:
› La notícia ha aparegut en tots els mitjans de comunicació del país.
› Els seus mitjans econòmics són ben escassos.
› La pensió de viudetat constituïx l'únic mitjà de vida de què disposa.
› Ha aconseguit el treball per mitjà de l'alcalde.

I també pot funcionar com a adjectiu (amb la flexió completa, mitjana, mitjans, mitjanes) quan es diu d'una cosa o d'una persona situada entre els dos extrems d'una cosa o entre dos altres coses o persones:
› Cal trobar una solució a curt o a mitjà termini.
› El ciutadà mitjà està a favor de la llei.
› Hem de buscar un terme mitjà.
› A vosté li vindrà bé la talla mitjana.