PROPI / MATEIX

L'adjectiu propi (amb la seua flexió, pròpia, propis, pròpies) no s'ha d'usar mai per a indicar d'una manera emfàtica que es tracta precisament de la cosa que s'anomena i no d'una altra, generalment en contra del que es podia esperar. Amb este valor, s'ha d'usar l'adjectiu mateix (amb la seua flexió, mateixa, mateixos, mateixes):
› Fins i tot els mateixos (i no "propis") interessats han declarat que no saben res del tema.
› M'ho ha assegurat el director mateix (i no "el propi director").

Sí que és correcte l'ús de l'adjectiu propi indicant propietat o possessió:
› Això que has fet no és propi d'una persona com tu.
› La tracta com si fóra la seua pròpia filla.