VIDRE / CRISTALL

La paraula vidre s'usa fonamentalment per a fer referència a les làmines que es posen a les finestres, les portes, etc., per a impedir el pas de l'aire però no la visió, i també es designen amb esta paraula cada una de les lents d'unes ulleres:
› Els xiquets han trencat el vidre de la finestra.
› M'han recomanat que netege els vidres de les ulleres amb un líquid especial.
› Se m'ha trencat el vidre del rellotge.
› La lupa és un instrument que porta un vidre d'augment.

També designa el material amb què estan fets estos i altres objectes.
› Accedírem al jardí a través d'una porta de vidre.
› El sobre de la taula del menjador és de vidre.
› Portam un got de vidre, no de plàstic.

Al seu torn, amb la paraula cristall es designa una mena de vidre pesant i brillant, siga en brut o treballat, que s'usa fonamentalment com a objecte de decoració:
› El llum de la sala és de cristall de roca.
› Li han regalat un joc de copes de cristall de Bohèmia.

El mot cristall també fa referència a una forma de sustància sòlida en què els àtoms es troben disposats de manera regular:
› El clorur sòdic es troba en forma de cristall cúbic.