EL FEMENÍ DE L'ADJECTIU
1. Adjectius invariables
No presenten variació de gènere els adjectius que tenen alguna de les terminacions següents:
a) Els que acaben en -al, -el, -il, -ant, -ent, -ar, -erior:
home actual dona actual
gos fidel gata fidel
codi civil institució civil
vestit elegant faldeta elegant
element constituent part constituent
clima regular temperatura regular
tram posterior part posterior
EXCEPCIONS: Tenen dos terminacions els mots següents: anòmal, anòmala; col·legial, col·legiala; mal, mala; paral·lel, paral·lela; provençal, provençala; anglòfil, anglòfila; colombòfil, colombòfila; tranquil, tranquil·la; comboiant, comboianta; quant, quanta; sant, santa; tant, tanta; atent, atenta; calent, calenta; content, contenta; corpulent, corpulenta; cruent, cruenta; dolent, dolenta; fraudulent, fraudulenta; incruent, incruenta; opulent, opulenta; lent, lenta; pulverulent, pulverulenta; purulent, purulenta; somnolent, somnolenta; suculent, suculenta; valent, valenta; violent, violenta; virulent, virulenta; avar, avara; bàrbar, bàrbara; búlgar, búlgara; car, cara; clar, clara; ignar, ignara; ovípar; ovípara; rar, rara; tàrtar, tàrtara; zíngar, zíngara.
b) Els adjectius acabats en -e àtona procedent dels sufixos -able, -eble, -ible, -oble, uble, -aire, -oide, -forme:
pis habitable casa habitable
caràcter feble voluntat feble
pastís comestible carn comestible
caràcter noble personalitat noble
grup dissoluble mescla dissoluble
home xarraire dona xarraire
cos asteroide substància asteroide
vestit conforme roba conforme
c) Altres adjectius acabats en -e àtona com ara els següents:
color ocre tonalitat ocre
conte alegre cançó alegre
lleó ferotge fera ferotge
acte infame acció infame
país jove nació jove
cavaller rude mestra rude
llogaret salubre ciutat salubre
vent tènue brisa tènue
EXCEPCIONS: Hi ha nombrosos adjectius qualificatius acabats en -e àtona que fan el femení canviant la -e final per -a. És el cas dels acabats en -acte, -ecte, -icte, -octe, -ucte, -epte, -igne (excepte insigne), -ple, -bre, -gre, -tre: compacte, compacta; directe, directa; addicte, addicta; docte, docta; constructe, constructa; inepte, inepta; maligne, maligna; ample, ampla; pobre, pobra; agre, agra; neutre, neutra.
Dins d'este apartat també s'inclouen els adjectius erudits i científics que canvien la -e final per una -a: aspre, aspra; magne, magna; probe, proba; pulcre, pulcra; sacre, sacra, tendre, tendra; univalve, univalva.
d) Els adjectius acabats en -a àtona:
llogaret agrícola ciutat agrícola
pare hipòcrita filla hipòcrita
pensador moralista norma moralista
poble nòmada tribu nòmada
e) Altres adjectius no classificats com ara afí, breu, gran, greu, hindú, lleu, màrtir, mat, miop, núvol, partícip, púber, suau i sublim.
2. Formació del femení
a) Com a norma general, els adjectius acabats en consonant fan el femení afegint una -a al masculí:
calb calba
fosc fosca
dolç dolça
fred freda
amorf amorfa
amarg amarga
mengívol mengívola
prim prima
diürn diürna
esquerp esquerpa
verdader verdadera
dens densa
net neta
fort forta
complex complexa
baix baixa
alemany alemanya
b) Els adjectius que en masculí acaben en -at, -it, -ot i -ut fan el femení canviant la -t per -d i afegint-hi una -a:
acabat acabada
confiat confiada
adolorit adolorida
buit buida
got goda
visigot visigoda
agut aguda
mut muda
EXCEPCIONS: Barat, barata; grat, grata; ingrat, ingrata; innat, innata; lat, lata; finit, finita; atrit, atrita; confit, confita; contrit, contrita; dit, dita; erudit, erudita; favorit, favorita; fit, fita; gratuït, gratuïta; guit, guita; inaudit, inaudita; circumscrit, circumscrita; infinit, infinita; manuscrit, manuscrita; perit, perita; petit, petita; prescrit, prescrita; proscrit, proscrita; sotaescrit, sotaescrita; trit, trita; absolut, absoluta; astut, astuta; brut, bruta; carabrut, carabruta; convolut, convoluta; devolut, devoluta; diminut, diminuta; dissolut, dissoluta; eixut, eixuta; involut, involuta; irresolut, irresoluta.
c) Els adjectius masculins acabats en -ac, -ec i -uc formen el femení canviant la -c per la -g i afegint-hi una -a:
atziac atziaga
embriac embriaga
obac obaga
policíac policíaca
andarec andarega
cec cega
dormilec dormilega
grec grega
feixuc feixuga
fredeluc fredeluga
malastruc malastruga
poruc poruga
EXCEPCIONS: Cosac, cosaca; eslovac, eslovaca; flac, flaca; opac, opaca; intrínsec, intrínseca; mec, meca; quec, queca; rebec, rebeca; sec, seca; suec, sueca; txec, txeca; caduc, caduca; calmuc, calmuca; glauc, glauca; mameluc, mameluca; rauc, rauca.
d) Els adjectius masculins acabats en -ic i -oc formen el femení afegint-hi una -a:
bonic bonica
dominic dominica
fredolic fredolica
ric rica
barroc barroca
equívoc equívoca
poc poca
renoc renoca
EXCEPCIONS: Amic, amiga; antic, antiga; aràbic, aràbiga; groc, groga; mústic, mústiga.
e) Els adjectius masculins acabats en vocal tònica seguida de -s formen el femení afegint la terminació -a al singular. En el cas que es tracte d'una essa sorda, es dobla la -s final. Com a criteri orientatiu, pot assenyalar-se que les paraules acabades en -as i -is solen duplicar la s:
cras crassa
escàs escassa
gras grassa
las lassa
castís castissa
corredís corredissa
groguís groguissa
postís postissa
EXCEPCIONS: No dupliquen la s en formar el femení els mots següents:
· Els acabats en -as: ras, rasa.
· Els acabats en -is: alís, alisa; concís, concisa; circumcís, circumcisa; gris, grisa; improvís, improvisa; incís, incisa; indecís, indecisa; indivís, indivisa; insubmís, insubmisa; intercís, intercisa; llis, llisa; narcís, narcisa; omís, onisa; precís, precisa; remís, remisa; submís, submisa.
Per contra, els adjectius masculins acabats en -es, -os i -us generalment mantenen una s en formar el femení:
atés atesa
burgés burgesa
encés encesa
pres presa
ansiós ansiosa
contagiós contagiosa
dubtós dubtosa
esponjós esponjosa
difús difusa
infús infusa
obtús obtusa
profús profusa
EXCEPCIONS: Dupliquen la s en formar el femení:
· Els mots següents acabats en -es: confés, confessa; espés, espessa; exprés, expressa; obsés, obsessa; possés, possessa; profés, professa.
· Els mots següents acabats en -os: gros, grossa; ros, rossa; talòs, talossa.
· Els mots següents acabats en -us: esmús, esmussa; inconcús, inconcussa; malaltús, malaltussa; mus, mussa.
f) Alguns adjectius fan el femení amb canvis particulars:
boig boja
roig roja
inic iniqua
oblic obliqua
propinc propinqua
ventríloc ventriloqua
nul nul·la
tranquil tranquil·la
g) Els adjectius masculins acabats en vocal tònica hi afegen la terminació -na per a formar el femení:
sa sana
toscà toscana
seré serena
ple plena
felí felina
fi fina
bo bona
redó redona
bru bruna
inoportú inoportuna
EXCEPCIONS: Cru, crua; nu, nua.
h) Els adjectius acabats en -i o -u àtones formen el femení afegint-hi una -a, i passen generalment de plans a esdrúixols:
aeri aèria
arbori arbòria
coetani coetània
espontani espontània
ambigu ambigua
ingenu ingènua
innocu innòcua
superflu supèrflua
i) Els adjectius acabats en -o àtona formen el femení canviant esta -o per una -a:
flonjo flonja
fofo fofa
fondo fonda
minso minsa
j) Els adjectius acabats en -au, -iu i -ou fan el femení canviant estes terminacions per -ava, -iva i -ova, respectivament:
blau blava
brau brava
evasiu evasiva
nociu nociva
nou nova
tou tova
EXCEPCIONS: Geliu, geliua; joliu, joliua; nadiu, nadiua; soliu, soliua.
k) Els adjectius acabats en -eu fan el femení canviant esta terminació per -ea:
ateu atea
egeu egea
epigeu epigea
plebeu plebea
EXCEPCIONS: En alguns casos, s'hi afig simplement la terminació -a: blatoïdeu, blatoïdeua; garneu, garneua; holoturioïdeu, holoturioïdeua; moreu, moreua; i en altres, es canvia -eu per -eva: hereu, hereva; jueu, jueva; longeu, longeva; romeu, romeva; sueu, sueva.
_____
Vegeu també: