EL PLURAL DELS SUBSTANTIUS

a)  Com a norma general, el plural dels substantius es forma afegint una -s al singular corresponent:
cub                                                                     cubs
bec                                                                     becs
record                                                                records
pare                                                                   pares
matalaf                                                              matalafs
mag                                                                   mags
avi                                                                      avis
pal                                                                      pals
pom                                                                   poms
anglòfon                                                           anglòfons
carro                                                                  carros
serp                                                                    serps
cor                                                                      cors
xiquet                                                                 xiquets
ou                                                                       ous
company                                                           companys

b)  Els substantius acabats en -a àtona formen el plural canviant esta vocal per la terminació -es:
casa                                                                   cases
dia                                                                      dies
problema                                                          problemes
rata                                                                     rates

REMARCA: En la formació del plural dels substantius d'este grup es produïxen sovint canvis ortogràfics. Així, els mots que acaben en -ga, -ca, -gua, -qua, -ça, -ja i -tja fan el plural en -gues, -ques, -gües, -qües, -ces, -ges i -tges, respectivament: farga, fargues; oca, oques; llengua, llengües; pasqua, pasqües; plaça, places; forja, forges; corretja, corretges.

c)  Els substantius acabats en vocal tònica formen el plural afegint la terminació -ns al singular corresponent:
huracà                                                               huracans
mà                                                                      mans
bé                                                                       béns
fre                                                                       frens
cosí                                                                    cosins
fi                                                                         fins
escurçó                                                             escurçons
raó                                                                      raons

EXCEPCIONS: Hi ha un nombre considerable de substantius acabats en vocal tònica que seguixen la regla general d'afegir -s al singular. Estos substantius són els següents:

• La majoria dels acabats en -u (llevat de tribú, tribuns): ambigú, ambigús; bambú, bambús; caixú, caixús; canesú, canesús; caribú, caribús; cautxú, cautxús; fru-fru, fru-frus; grisú, grisús; hindú, hindús; manxú, manxús; marabú, marabús; menú, menús; nansú, nansús; nu, nus; papú, papús, passatú, passatús; pilú, pilús; sagú, sagús; tabú, tabús; tatú, tatús; tissú, tissús; tolú, tolús; xampú, xampús.
  
• Els relatius a termes infantils: bebé, bebés; mamà, mamàs; papà, papàs.
  
• Els noms de les lletres i de les notes musicals: la a, les as; la e, les es; el do, els dos.
  
• Alguns dels acabats en -a tònica: abacà, abacàs; agà, agàs; bacarà, bacaràs; baixà, baixàs; boà, boàs; ca, cas; caracarà, caracaràs; dità, ditàs; lilà, lilàs; maharajà, maharajàs; mannà, mannàs; paixà, paixàs; panamà, panamàs; rajà, rajàs; sofà, sofàs; surà, suràs; tarannà, tarannàs; xa, xas.
  
• La majoria dels acabats en -e tònica: abonaré, abonarés; balancé, balancés; brillanté, brillantés; cabriolé, cabriolés; café, cafés; calé, calés; canalé, canalés; canapé, canapés; ce, ces; clixé, clixés; comité, comités; consomé, consomés; crepé, crepés; cupé, cupés; damassé, damassés; dublé, dublés; fe, fes; fricassé, fricassés; frivolité, frivolités; fulé, fulés; glacé, glacés; jaqué, jaqués; macramé, macramés; mercé, mercés; moaré, moarés; negligé, negligés; oboé, oboés; pagaré, pagarés; passapuré, passapurés; paté, patés; peroné, peronés; piqué, piqués; plaqué, plaqués; puré, purés; quinqué, quinqués; rapé, rapés; sergé, sergés; tupé, tupés; vosté, vostés; ximpanzé, ximpanzés; xiné, xinés.
  
• Alguns dels acabats en -i tònica: benjuí, benjuís; bisturí, bisturís; canequí, canequís; colibrí, colibrís; elemí, elemís; espahí, espahís; esquí, esquís; frenesí, frenesís; guaraní, guaranís; hurí, hurís; juí, juís; manatí, manatís; muladí, muladís; nabí, nabís; organdí, organdís; perjuí, perjuís; prejuí, prejuís; sahrauí, sahrauís; sufí, sufís; tití, titís; tupí, tupís; valí, valís; xacolí, xacolís.
  
• Alguns dels acabats en -o tònica: bandó, bandós; dominó, dominós; fricandó, fricandós; gro, gros; landó, landós; plató, platós; rondó, rondós; ruló, rulós; tortó, tortós; xacó, xacós; xapó, xapós.
  

REMARCA: Alguns mots acabats en vocal àtona, a més del plural regular en -s, tenen també una forma de plural en -ns: home, homes (o hòmens); jove, joves (o jóvens); marge, marges (o màrgens); orfe, orfes (o òrfens); rave, raves (o ràvens).

d)  Els substantius acabats en vocal tònica seguida de -s formen el plural afegint la terminació -os al singular. En el cas que es tracte d'una essa sorda, es dobla la -s final:
capatàs                                                             capatassos
fracàs                                                                fracassos
matalàs                                                             matalassos
traspàs                                                              traspassos
excés                                                                 excessos
interés                                                               interessos
progrés                                                             progressos
succés                                                               successos
anís                                                                    anissos
canyís                                                                canyissos
granís                                                                granissos
pastís                                                                 pastissos
cos                                                                     cossos
esbós                                                                esbossos
terròs                                                                 terrossos
tros                                                                     trossos
arcabús                                                             arcabussos
barnús                                                               barnussos
embús                                                               embussos
pallús                                                                pallussos

EXCEPCIONS: Però no dupliquen la s en formar el plural:

• Els següents mots acabats en -as: aiguarràs, aiguarrasos; alcatràs, alcatrasos; alfarràs, alfarrasos; as, asos; cas, casos; gas, gasos; gimnàs, gimnasos; hipocràs, hipocrasos; madràs, madrasos; mas masos; ocàs, ocasos; pegàs, pegasos; romàs, romasos; vas, vasos.
  
• Els següents mots acabats en -es: avés, avesos; pagés, pagesos; palmarés, palmaresos; promés, promesos; rés, resos; i els gentilicis acabats en -es: alabés, alabesos; anglés, anglesos; avilés, avilesos; francés, francesos; gal·lés, gal·lesos; vienés, vienesos.
  
• Els següents mots acabats en -is: avís, avisos; comís, comisos; compromís, compromisos; encís, encisos; matís, matisos; narcís, narcisos; país, països; paradís, paradisos; permís, permisos; somrís, somrisos; tamís, tamisos; tornavís, tornavisos.
  
• Els següents mots acabats en -os: avariciós, avariciosos; clos, closos; dos, dosos; entredós, entredosos; espòs, esposos; gelós, gelosos; repòs, reposos.
  
• Els següents mots acabats en -us: abús, abusos; autobús, autobusos; nus, nusos; obús, obusos; reclús, reclusos; refús, refusos; ús, usos.
  

e)  Els monosíl·labs i els polisíl·labs aguts masculins acabats en -ç, -ix, -x i -tx fan el plural afegint la terminació -os al singular:
balanç                                                               balanços
braç                                                                   braços
calaix                                                                 calaixos
peix                                                                    peixos
influx                                                                 influxos
reflex                                                                 reflexos
cartutx                                                               cartutxos
despatx                                                             despatxos

EXCEPCIONS: Alguns monosíl·labs acabats en -x fan el plural afegint una -s al singular: el dux, els duxs; el fax, els faxs; el linx, els linxs; el matx, els matxs.

f)   Els mots femenins acabats en -ç i -x, així com alguns mots masculins acabats en -x, formen el plural afegint una -s al singular:
la calç                                                                les calçs
la falç                                                                les falçs
l'àntrax                                                              els àntraxs
l'esfinx                                                               les esfinxs
l'hèlix                                                                 les hèlixs
l'índex                                                                els índexs

g)  Els substantius acabats en -sc, -st, -xt i -ig poden construir el plural amb les terminacions -os o -s:
bosc                                                      boscos                 o          boscs
casc                                                      cascos                  o          cascs
gust                                                       gustos                  o          gusts
manifest                                              manifestos          o          manifests
text                                                        textos                    o          texts
pretext                                                  pretextos              o          pretexts
desig                                                     desitjos                 o          desigs
faig                                                        fajos                      o          faigs

EXCEPCIONS: Els substantius femenins en -st formen el plural afegint -s al singular: host, hosts; post, posts.

h)  Hi ha també un grup de substantius invariables en nombre, com són ara els substantius plans o esdrúixols acabats en -s en el singular, així com tots els femenins d'esta terminació:
el cactus                                                           els cactus
el llapis                                                             els llapis
el pàncrees                                                      els pàncrees
el tipus                                                              els tipus
l'urbs                                                                  les urbs
la càries                                                            les càries
la pols                                                               les pols
la glotis                                                             les glotis

També són invariables els noms dels dies de la setmana acabats en -s:
el dilluns                                                           els dilluns
el dimarts                                                         els dimarts
el dimecres                                                      els dimecres
el divendres                                                     els divendres

I, igualment, els següents substantius masculins monosil·làbics acabats en -s:
el fons                                                               els fons
el plus                                                               els plus
el temps                                                            els temps
l'ens                                                                   els ens

i)   Hi ha també un grup de substantius que només tenen la forma del plural: les acaballes, les agranadures, les alicates, els afores, les beceroles, les cosquerelles, les escorrialles, les escorries, les noces, les postres, les tisores.

_____
Vegeu també:

• plural (adjectius)