ELS NUMERALS

1.    Funció
Els numerals expressen quantitat exacta, orde, fracció o multiplicació. Es distingixen quatre tipus de numerals: cardinals, ordinals, partitius o fraccionaris i múltiples.

2.    Els cardinals
Els numerals cardinals expressen la numeració natural. Són tots invariables, llevat d'un i dos, que fan el femení en una i dos (o dues), respectivament, i cent, que té les formes de plural cents, centes, per al masculí i el femení, respectivament:
0      zero                                                      21      vint-i-un, vint-i-una
1      un, una                                                22      vint-i-dos, vint-i-dues (o vint-i-dos)
2      dos, dues (o dos)                             30      trenta
3      tres                                                      35      trenta-cinc
4      quatre                                                  40      quaranta
5      cinc                                                      47      quaranta-set
6      sis                                                        50      cinquanta
7      set                                                        60      seixanta
8      huit (o vuit)                                          70      setanta
9      nou                                                       80      huitanta (o vuitanta)
10     deu                                                      90      noranta
11     onze                                                  100      cent
12     dotze                                                 105      cent cinc
13     tretze                                                 112      cent dotze
14     catorze                                              132      cent trenta-dos
15     quinze                                               300      tres-cents
16     setze                                                 392      tres-cents noranta-dos
17     dèsset (o disset)                            920      nou-cents vint
18     díhuit (o divuit)                             1.000      mil
19     dènou (o dinou)                           1.605      mil sis-cents cinc
20     vint                                          1.000.000      un milió

Per a l'escriptura dels numerals amb lletres, s'utilitza el guionet per a separar la desena de la unitat i la unitat de la centena:
Tinc vint-i-cinc anys.
Han vingut seixanta-dues persones.
He perdut dues-centes mil pessetes en una màquina escurabutxaques.
Porta'm quatre-centes caixes més de pastissets congelats.

Quan els cardinals s'usen com a ordinals o com a noms de xifres, no prenen mai la forma femenina, i el cardinal un (1) adopta la forma u:
Heu d'arribar al quilòmetre u (ordinal).
Obriu el llibre per la pàgina dos (ordinal).
Ha eixit premiat l'u (xifra).
El resultat de la suma és dos (xifra).

Usats com a substantius, admeten flexió de nombre:
Al llarg del joc, només he tret dos dosos i tres huits.
El nostre fill ha tret un deu.

3.    Els ordinals
Els ordinals són aquells numerals que indiquen una relació d'orde. Els quatre primers són:
primer                                                                      tercer
segon                                                                      quart

Els quatre següents presenten una doble forma:
quint / cinqué                                                         sèptim / seté
sext / sisé                                                                octau / huité (o vuité)

I, finalment, la resta d'ordinals es formen afegint el sufix al cardinal corresponent:
nové                                                                        onzé
desé                                                                       dotzé

Tots els ordinals admeten forma en femení:
            1r      primer                                             1a      primera
            2n     segon                                             2a      segona
            3r      tercer                                              3a      tercera
            4t      quart                                                4a      quarta
        12é      dotzé                                             12a      dotzena
        32é      trenta-dosé                                  32a      trenta-dosena
      100é      centé                                           100a      centena

Les formes de plural seguixen les regles dels adjectius de doble terminació:

a)  Els acabats en consonant afegixen -s al singular:
primer                                                               primers
segon                                                                segons

b)  La resta afegixen -ns per al masculí i canvien la -a del femení en -es:
cinqué                                                               cinquens
huité                                                                   huitens
dotzena                                                             dotzenes
trentena                                                             trentenes

4.    Els partitius
Expressen fraccions de la unitat. Presenten les formes mig, mitja; terç, terça; quart, quarta, i la resta es formen amb la terminació -é, de la mateixa manera que els ordinals: sisé, sisena; seté, setena; huité, huitena. A més de les formes desé, centé i milé, hi ha també les formes dècim, centèsim i mil·lèsim.
M'he menjat mig pastís.
Assistiren a la reunió un terç dels participants.
Fa una vintena d'anys mon pare comprà la casa.
Ha guanyat la carrera per una mil·lèsima de segon.

5.    Els múltiples
Els múltiples són doble, triple, quàdruple, quíntuple, sèxtuple, sèptuple, òctuple, nònuple, cèntuple.
Has pagat el doble del seu valor real.
Si continua menjant tant, pesarà el quàdruple del que pesa ara.
Totes estes formes tenen també forma femenina quan s'apliquen a expressió de magnituds.
He esperat la tripla estona que tu.
Té una embarcació sèxtupla que la teua.

Si es referixen, però, al nombre d'elements que formen alguna cosa, es mantenen invariables:
La triple aliança.
La quàdruple confrontació.