ELS NUMERALS
1. Funció
Els numerals expressen quantitat exacta, orde, fracció o multiplicació. Es distingixen quatre tipus de numerals: cardinals, ordinals, partitius o fraccionaris i múltiples.
2. Els cardinals
Els numerals cardinals expressen la numeració natural. Són tots invariables, llevat d'un i dos, que fan el femení en una i dos (o dues), respectivament, i cent, que té les formes de plural cents, centes, per al masculí i el femení, respectivament:
0 zero 21 vint-i-un, vint-i-una
1 un, una 22 vint-i-dos, vint-i-dues (o vint-i-dos)
2 dos, dues (o dos) 30 trenta
3 tres 35 trenta-cinc
4 quatre 40 quaranta
5 cinc 47 quaranta-set
6 sis 50 cinquanta
7 set 60 seixanta
8 huit (o vuit) 70 setanta
9 nou 80 huitanta (o vuitanta)
10 deu 90 noranta
11 onze 100 cent
12 dotze 105 cent cinc
13 tretze 112 cent dotze
14 catorze 132 cent trenta-dos
15 quinze 300 tres-cents
16 setze 392 tres-cents noranta-dos
17 dèsset (o disset) 920 nou-cents vint
18 díhuit (o divuit) 1.000 mil
19 dènou (o dinou) 1.605 mil sis-cents cinc
20 vint 1.000.000 un milió
Per a l'escriptura dels numerals amb lletres, s'utilitza el guionet per a separar la desena de la unitat i la unitat de la centena:
Tinc vint-i-cinc anys.
Han vingut seixanta-dues persones.
He perdut dues-centes mil pessetes en una màquina escurabutxaques.
Porta'm quatre-centes caixes més de pastissets congelats.
Quan els cardinals s'usen com a ordinals o com a noms de xifres, no prenen mai la forma femenina, i el cardinal un (1) adopta la forma u:
Heu d'arribar al quilòmetre u (ordinal).
Obriu el llibre per la pàgina dos (ordinal).
Ha eixit premiat l'u (xifra).
El resultat de la suma és dos (xifra).
Usats com a substantius, admeten flexió de nombre:
Al llarg del joc, només he tret dos dosos i tres huits.
El nostre fill ha tret un deu.
3. Els ordinals
Els ordinals són aquells numerals que indiquen una relació d'orde. Els quatre primers són:
primer tercer
segon quart
Els quatre següents presenten una doble forma:
quint / cinqué sèptim / seté
sext / sisé octau / huité (o vuité)
I, finalment, la resta d'ordinals es formen afegint el sufix -é al cardinal corresponent:
nové onzé
desé dotzé
Tots els ordinals admeten forma en femení:
1r primer 1a primera
2n segon 2a segona
3r tercer 3a tercera
4t quart 4a quarta
12é dotzé 12a dotzena
32é trenta-dosé 32a trenta-dosena
100é centé 100a centena
Les formes de plural seguixen les regles dels adjectius de doble terminació:
a) Els acabats en consonant afegixen -s al singular:
primer primers
segon segons
b) La resta afegixen -ns per al masculí i canvien la -a del femení en -es:
cinqué cinquens
huité huitens
dotzena dotzenes
trentena trentenes
4. Els partitius
Expressen fraccions de la unitat. Presenten les formes mig, mitja; terç, terça; quart, quarta, i la resta es formen amb la terminació -é, de la mateixa manera que els ordinals: sisé, sisena; seté, setena; huité, huitena. A més de les formes desé, centé i milé, hi ha també les formes dècim, centèsim i mil·lèsim.
M'he menjat mig pastís.
Assistiren a la reunió un terç dels participants.
Fa una vintena d'anys mon pare comprà la casa.
Ha guanyat la carrera per una mil·lèsima de segon.
5. Els múltiples
Els múltiples són doble, triple, quàdruple, quíntuple, sèxtuple, sèptuple, òctuple, nònuple, cèntuple.
Has pagat el doble del seu valor real.
Si continua menjant tant, pesarà el quàdruple del que pesa ara.
Totes estes formes tenen també forma femenina quan s'apliquen a expressió de magnituds.
He esperat la tripla estona que tu.
Té una embarcació sèxtupla que la teua.
Si es referixen, però, al nombre d'elements que formen alguna cosa, es mantenen invariables:
La triple aliança.
La quàdruple confrontació.