LA PREPOSICIÓ A
1. Introduïx el destinatari o beneficiari de l'acció verbal, sintàcticament caracteritzat com a complement indirecte:
› Ha escrit una carta a la seua germana.
› A Joan no li agrada estudiar.
2. Normalment, el complement directe no porta preposició. No obstant això, s'introduïx amb la preposició a en els casos següents:
- Quan el complement directe està expressat per un pronom personal fort:
› Ens miren a nosaltres.
› Només t'estima a tu.
- També, quan el complement directe està expressat per un pronom personal feble représ per un sintagma nominal, este s'introduïx per a, ja que se suposa que s'ha elidit el pronom fort:
› Les circunstàncies que ens caracteritzen als valencians (= a nosaltres, els valencians) han influït en la nostra història.
- En les expressions de reciprocitat:
› S'estimaven l'un a l'altre.
- És opcional l'ús de la preposició a en els casos de complements directes desplaçats a l'esquerra quan es referixen a persones:
› (A)ls nous veïns no els suporten els més antics.
- Opcionalment, s'usa la preposició a per a introduir el complement directe expressat pels pronoms tothom, algú, ningú, qui, el qual o pels quantitatius tots (o totes), molts (o moltes), pocs (o poques), etc., en funció de pronoms i referits a persones.
› Estimeu (a) qui vos estima.
› La dona (a) la qual han nomenat presidenta és veïna meua.
› Ací ja ens coneixen (a) tots.
› La seua actuació ha satisfet (a) molts.
En canvi, no s'usa la preposició a quan el quantitatiu funciona com a adjectiu, bé amb un substantiu explícit o pronominalitzat per en:
› Hem vist molts amics teus.
› D'amics teus, n'hem vists molts..
- També es pot usa la preposició a amb un complement directe coordinat o en una estructura paral·ela a un altre que porta o podria portar a:
› No el vaig trobar, ni a ell ni als seus amics.
› Han convidat a tots, fins i tot al meu cosí
› Pot usar-se la preposició a davant el complement directe per a desfer ambigüitats:Ahir va guanyar el València al Reial Madrid.
› Els monitors que entusiasmen als xiquets són tots professionals molt competents.
3. Introduïx el complement circumstancial o el complement de règim verbal que expressa lloc en els casos següents:
- Quan el lloc s'expressa per mitjà d'un nom propi sense article, tant si el complement indica situació com si indica direcció:
› Visc a València.
› Vol anar de viatge a Atenes.
› Té un despatx a l'Eliana.
› Té una beca per a estudiar als Estats Units.
- Quan el lloc s'expressa per mitjà d'un substantiu comú sense determinant, o introduït per un adjectiu o pronom demostratiu, indefinit, quantitatiu o relatiu, s'usa la preposició a només quan s'indica direcció:
› Vol viatjar a tots els països d'Europa.
› El pròxim cap de setmana anirem a zones noves que no coneixes.
› La muntanya a la qual pujarem és la més alta de la comarca.
› S'exceptua l'expressió habitual a (ma, ta, sa) casa:
› Ahir vaig passar tota la vesprada a casa.
- Davant d'un article definit o de l'interrogatiu quin, quina, quins, quines, s'usa la preposició a per a indicar direcció:
› A quin lloc vols anar este estiu?
› Diumenge aniré al teu poble.
Per a indicar situació, en estos casos s'usa la preposició a en concurrència amb en; es preferix a en expressions usuals com al diari, al cantó, al carrer, a la dreta, a l'esquerra, a la porta..., davant de les part del cos, o quan s'indica el lloc físic (no figurat), sobretot en singular:
› A quin poble vius?
› Porta el sac a l'esquena.
› Treballa al despatx del costat.
4. En les expressions de temps, s'usa la preposició a en els següents casos:
- Per a introduir les hores i les parts del dia:
› Ens reunirem demà a les set.
› Aniré a ta casa demà a la nit.
Davant de les parts del dia s'usa també la preposició de, sobretot per a expressar una circumstància de temps continuat o habitual:
› Està obert de matí i de vesprada.
› Estudia sempre de nit.
- Per a introduir les estacions de l'any, quan no tenen un complement determinatiu:
› A l'hivern solem fer eixides a la neu.
En canvi, quan la menció de l'estació es troba determinada per un complement determinatiu, s'usa sense cap preposició:
› L'hivern de 1812, l'exèrcit de Napoleó sofrí una greu derrota.
- Per a introduir els mesos de l'any, en concurrència amb per, quan no tenen un complement determinatiu:
› A l'abril, aigües mil.
En canvi, quan la menció del mes es troba determinada per un complement determinatiu, s'usa sense cap preposició:
› L'abril de l'any passat va ploure molt.
- Davant de l'article seguit d'un infinitiu, s'usa la preposició a (construcció al + infinitiu) per a expressar una acció amb valor duratiu que se superposa temporalment a l'expressada pel verb principal:
› Al passar pel carrer, va mirar cap ací.
_____
Vegeu també: