de

1. Expressa relacions circumstancials que denoten:

L'allunyament, la separació:
› L'assumpte se li escapà de les mans.
› L'any passat l'expulsaren del partit.
El punt de partida d'una acció o, especialment, d'un moviment o d'una transició, sovint en correlació amb les preposicions a i en:
› Portava la jaqueta penjant dels muscles.
› Vam anar de Mallorca a València amb avió.
La procedència, l'origen:
› La meua cosina ve de Xixona.
› Este xocolate és de Suïssa.
El punt de partida d'una distància, un mesurament, un càlcul, en correlació amb la preposició a:
› Estem a quatre quilòmetres de la capital.
› De tres a huit en van cinc.
El punt de partida d'un espai de temps, sovint en correlació amb les preposicions a i en:
› Les botigues obrin de deu a dos.
› Està fet de dilluns.
La duració, l'espai de temps:
› Anirem a ta casa de nit.
› De menuda jugava al futbol amb el meu germà.
La manera:
› Sempre va de bon xic.
› Sempre obra de bona fe.
La causa, el motiu:
› Plorava de ràbia.
› No vaig anar de por que tenia.
El mitjà, l'instrument:
› Em vaig armar de paciència.
› En acabar l'escena, els espectadors picaven de mans.
La referència:
› Què penseu de mi?
› He sentit d'ell coses molt bones.

2. Introduïx a vegades el subjecte agent de la veu passiva:
› Era conegut de tothom.
› Esta fotografia és feta d'ell.

3. Introduïx l'objecte sobre el qual recau l'acció expressada per certs verbs intransitius i pronominals:
› Dubtem de tot.
› No acabarem de fer el projecte mai.

4. Servix de lligam entre un verb auxiliar i un infinitiu per a formar algunes perífrasis:
› He de comprar uns llibres.
› Això no deixa de ser una heretgia.

5. Pot introduir l'infinitiu en funció de complement directe d'un gran nombre de verbs transitius, especialment d'acció voluntària:
› Què has pensat de fer demà?
› Prova de fer-ho així.

6. Pot introduir l'infinitiu en funció de subjecte d'un verb precedent:
› M'ha agradat molt de tornar-te a vore.
› No m'era permés d'anar-hi.

7. Expressa relacions de complement del nom que denoten:

La qualitat, la condició:
› Josep i Ofèlia tenen un cotxe de color verd obscur.
› Fa sol de pluja.
La matèria, les parts o els elements de què està feta una cosa:
› Hem restaurat el llit de ferro de la iaia.
› Viu en una casa de tres pisos.
El contingut:
› Vull un got d'aigua.
› Comprarem un pot de tomaca.
L'assumpte, el tema:
› Tinc un examen d'història.
› He llegit un tractat de psicologia.
La procedència, l'origen:
› Vi de Torís.
› Vent de llevant.
El mitjà, l'instrument:
› Li pegà un colp d'espasa.
› La Manxa és la terra dels molins de vent.
La possessió, la pertinença:
› Estos llibres són de Roser.
› El cotxe d'Aleix és roig.
La destinació, la finalitat:
› S'ha comprat una màquina d'escriure.
› He perdut la targeta de visita.
L'autor:
› M'he llegit un assaig de Fuster.
› T'has llegit l'última novel·la de Ferran Torrent?
La situació:
› El pis està davant de ta casa.
› Seu a la cadira del costat.
L'espècie a què pertany una cosa:
› Li regalà un rellotge de luxe.
› Jugava amb un cotxe de plàstic.
L'agent, l'objecte o la determinació circumstancial d'una acció:
› Esperem l'arribada del tren.
› Demà és la presentació del llibre.
La forma:
› La iaia m'ha fet unes estovalles de punt de creu.
› S'ha disfressat amb un barret de copa.

8. Expressa la relació d'aposició especificativa:
› El meu natalici és al mes de juny.
› Vivim a la ciutat de València.

9. Introduïx la designació d'una persona o, més rarament, d'una cosa darrere d'un substantiu, un adjectiu o una interjecció que s'hi referixen amb diversos matisos afectius, sovint amb frases exclamatives:
› Este dimoni de dona em matarà!
› Si no véns, pobra de tu!

10. Expressa relacions de complement de l'adjectiu qualificatiu:
› És una dona segura de si mateixa.
› La simpatia és un tret característic de la gent mediterrània.

11. Darrere de certs adjectius qualificatius, servix per a adjuntar-hi un substantiu que especifica la part del substantiu principal (expressat o sobreentés) a la qual ha de ser atribuïda la qualitat:
› Robert és curt de vista.
› No és bonica de cara.

12. Expressa relacions de caràcter partitiu:
› És l'únic del grup que sap conduir.
› Tres dels meus fills viuen a la ciutat.

13. Introduïx l'adjectiu que fa referència a un substantiu elidit no definit, o determinat per mots que expressen quantitat, selecció, etc.:
› No tinc camises blanques, però en tinc dos de blaves.
› Si s'acaba el paper blanc, ací n'hi ha de reciclat.
› Vull canviar el meu ordinador vell per un altre de més modern.

14. Introduïx el segon terme de les construccions de superlatiu i relatiu, i en algunes ocasions les de comparatiu d'inferioritat o de superioritat:
› El teu fill és el més valent de la colla.
› Té menys de tretze anys.

15. Introduïx l'adjectiu o l'adverbi modificat per un com emprat com a adverbi de grau:
› Si saberes com és de bell, comprendries el que et dic.
› No pots imaginar com està d'agre.

16. Servix per a fer ressaltar un terme nominal posant-lo fora de la frase, on sovint és representat pel pronom en o per altres pronoms, especialment els demostratius:
› De llibres, n'hi ha molts a la biblioteca.
› No en sé, de cançons.