LA PREPOSICIÓ PER A

• Indica la destinació de l'acció:
  › Hi ha una carta per a tu.
  › Hem de comprar pinso per al gos.
  
  
• Indica l'objectiu de l'acció:
  › Això no aprofita per a res.
  › Pren-te un medicament per a la febra.
  
  
• Indica direcció:
  › A les dotze ix un vol per a Milà.
  › Hem programat un viatge per a Portugal.
  
  
• Amb infinitius, introduïx el complement de certs adjectius quan estos complements portarien igualment per a si foren sintagmes nominals o pronoms:
  › L'aigua és bona per als humans / Porte aigua bona per a beure.
  
  
• Introduïx un infinitiu equivalent a una oració final, especialment quan el subjecte de l'infinitiu és distint del de l'oració principal:
  › He enviat el meu fill per a tirar la carta a la bústia (= perquè ell tire la carta a la bústia).
  
  
• Introduïx un infinitiu que expressa la destinació d'algun altre element de l'oració principal, fins i tot si hi ha acció voluntària però l'infinitiu no indica de manera marcada el mòbil o intenció:
  › No tinc elements de judici per a decidir-me.
  › Sempre pren pastilles per a dormir.
  › He portat uns quadres per a decorar el despatx.
  
  
• Introduïx el complement de règim verbal de certs verbs, tant quan el dit complement és un sintagma nominal o un pronom com quan és un infinitiu, tant si l'acció del verb principal és voluntària com si no ho és:
  › La ploma servix per a moltes coses, però fonamentalment servix per a escriure.
  › Ella usa sempre la ploma per a escriure.
  › Es prepara per a les oposicions / Es prepara per a presentar-se a les oposicions.
  › Aprofitaré les vacances per a anar a París.