ELS VERBS

El verb és la categoria gramatical, nucli del sintagma verbal, que expressa existència, estats, accions, processos o modificacions d'un subjecte o sintagma nominal.

En el verb poden distingir-se dos components: el lexema, que és la part invariable del verb que conté el significat, i el morfema, que n'és la part variable que indica la persona, el nombre, el temps, l'aspecte i el mode.

Partint d'esta distinció, els verbs es classifiquen en regulars i irregulars. Els verbs regulars són aquells que es conjuguen sense alteracions en el lexema o sense modificar les desinències o la vocal temàtica de la conjugació a què pertanyen; i els irregulars, els que presenten alteracions en el lexema o es conjuguen modificant les desinències o la vocal temàtica de la conjugació a què pertanyen.

En valencià es distingixen tres conjugacions. La primera està composta pels verbs acabats en -ar, com ara cantar, ballar i mirar. La segona integra els verbs acabats en -er o -re, com ara córrer, témer; batre, caure i ploure. I la tercera està formada pels verbs acabats en -ir, com ara servir, dormir, ferir i fregir. En esta conjugació hi ha dos grups: els verbs anomenats incoatius, que prenen els increments -eix, -ix o -isc en les persones del singular i la tercera persona del plural dels presents d'indicatiu i de subjuntiu, i els anomenats purs, que es conjuguen sense afegir-hi este increment.

REMARCA: Formen part de la segona conjugació, tot i la seua terminació atípica, els verbs dir i dur.

D'altra banda, cal distingir entre els temps simples i els temps compostos. Els temps simples són aquells que estan formats per un sol element, com ara cante, cantares; i els temps compostos, els que estan constituïts per una forma simple del verb auxiliar i el participi del verb que es conjuga: he cantat, hauria cantat.
I encara hi ha els temps perifràstics, formats amb les formes vaig, vas (o vares), va, vam (o vàrem)... i l'infinitiu del verb que es conjuga: vaig cantar, vam saber.