SÓC / SOC

S'escriu amb accent, sóc, quan és la primera persona del present d'indicatiu del verb ser:
› Jo sóc ebenista.

I s'escriu sense accent, soc, quan significa 'tros de soca', un 'calçat de fusta' o un 'mercat dels països àrabs':
› Este soc és de fusta de llimera.
› S'han posat de moda els socs.
› Va comprar la gil·laba en un soc.