LA REPRESENTACIÓ DEL FONEMA /S/: LES GRAFIES S, SS, C i Ç
La grafia s
El fonema alveolar fricatiu sord /s/ es representa per mitjà de s, segons les normes següents:
a) A principi de mot: salut, senyor, sol, suc.
b) Entre consonant i vocal o vocal i consonant:ansa, cursar; aspecte, estanc.
c) A fi de mot: cas, cremós, gos, excels.
d) Després dels prefixos i de les formes prefixades següents:
a- asil·làbic
aero- aerosol
alti- altisonant
ambi- ambisexual
ana- anasísmic
ante- antesignatura
anti- antisocial
antropo- antroposociologia
auto- autoservei
bi- bisexual
bio- biosíntesi
centro- centrosimètric
contra- contrasenya
deca- decasíl·lab
di- disèpal
dia- diasistema
dodeca- dodecasíl·lab
entre- entreson
equi- equisonància
fito- fitosanitari
fono- fonosimbòlic
foto- fotosíntesi
geo- geosinclinal
hendeca- hendecasíl·lab
hetero- heterosexual
hepta- heptasíl·lab
hexa- hexasíl·lab
hidro- hidrosoluble
hipo- hiposulfit
homo- homosexual
infra- infrasonor
iso- isosil·làbic
micro- microsolc
mono- monosíl·lab
morfo- morfosintaxi
multi- multisecular
octo- octosíl·lab
paleo- paleosiberià
para- parasimpàtic
penta- pentasíl·lab
poli- polisèmia
pre- presonorització
psico- psicosomàtic
radio- radiosensibilitat
semi- semisalvatge
sobre- sobresalt
sota- sotasignat
supra- suprasensible
tauto- tautosil·làbic
tele- telesella
tetra- tetrasil·làbic
tri- trisacàrid
ultra- ultrasò
uni- unisex
e) En els mots formants de compostos que s'escriuen amb s inicial, tant si es fusionen amb una altra paraula com si s'hi uneixen amb guionet: anarcosindicalista, jocoseriós, politicosocial; barba-serrat, boca-sec, cama-sec, para-sol.
La grafia ss
El fonema alveolar fricatiu sord /s/ es representa amb ss entre vocals:bassa, boníssim, opressió, passar.
REMARCA: La grafia sstambé pot aparéixer entre consonant i vocal en mots formats amb prefixos acabats en -sque vagen units a mots començats amb s:transsaharià, transsexual, transsiberià, transsubstancial, transsudar, transsumpte.
Les grafies c i ç
Per raons etimològiques, el fonema /s/ es pot representar també amb les grafies c i ç en determinats casos.
1. S'escriu ç davant de les vocals a, o, ui a fi de mot:
a) En els sufixos -ança i -ença: assegurança, concordança, confiança, enyorança, fiança, tardança, venjança; aparença, benvolença, creixença, dolença, naixença, partença, prevalença, tinença.
b) En altres casos com ara abraçar, adreça, alçar, amenaça, caçar, calça, capçal, començament, força, llança, maça, novençà, peça, pinça, plaça, raça, traça; açò, balançó, cabeçó, cançoner, eriçó, lliçó, xoriço; convençut, forçut, torçut, vençut, Veneçuela; adreç, almerç, antifaç, arboç, arç, argenç, atroç, audaç, austruç, avanç, avenç, balanç, balbuç, balç, beç, bifaç, boç, braç, breç, cabeç, calç, capaç, capuç, cerç, començ, comerç, contumaç, cuguç, cunç, descalç, dolç, eficaç, emboç, encalç, endreç, enllaç, escorç, escunç, esforç, esmerç, esquinç, estruç, faç, falç, fal·laç, feliç, feraç, feroç, fugaç, glaç, jaç, llaç, llenç, lliç, lluç, loquaç, maç, març, mordaç, pedaç, percaç, perspicaç, pertinaç, precoç, procaç, pugnaç, rapaç, realç, redreç, reforç, romanç, sagaç, salaç, sequaç, solaç, suspicaç, tenaç, terç, terliç, traç, veloç, veraç, vivaç, voraç, xoriç.
2. S'escriu c davant de les vocals e, i:ceba, decebre, véncer; cicló, bicicleta, agència.
_____
Vegeu també: