DIVINITATS I SERS SOBRENATURALS
S'escriuen amb majúscula inicial els noms propis de les divinitats i, en general, qualsevol referència a les divinitats o sers sobrenaturals amb valor de nom propi:
› Gràcies a Déu, tinc bona gana.
› La capella de la Mare de Déu d'Agres.
› Han exposat el Santíssim a l'adoració dels fidels.
› El Messies va vindre a salvar-nos.
› El culte a Llucifer s'anomena lluciferisme.
› A la ciutat hi havia un temple d'Apol·lo.
S'escriuen amb minúscula si s'usen en sentit genèric:
› Té un buda a l'aparador.
› Era una deessa romana.
Pel que fa als grups mitològics, s'escriuen amb majúscula quan s'usen en plural com a una denominació fixada invariable quant al gènere: les Plèiades, les Gràcies, els Diòscurs... (no diríem *una plèiade, *una gràcia..., sinó una de les Pèiades, una de les (tres) Gràcies...):
› Les Plèiades eren filles d'Atles i de Plèione, i donen nom a un famós cúmul estel·lar.
En canvi, s'escriuen amb minúscula si existix el corresponent nom en singular amb significat lèxic i el plural té el valor gramatical usual de plural: el geni / els genis; l'àngel / els àngels; el dimoni / els dimonis; la nimfa / les nimfes; el faune / els faunes, la musa / les muses; l'elf / els elfs, l'amazona / les amazones, la sirena / les sirenes, el ciclop / els ciclops, la valquíria / les valquíries, el nibelung / els nibelungs...:
› Les valquíries eren deesses guerreres de la mitologia germànica, filles de Wotan. Brunhilda era la valquíria preferida de Wotan.