VOCALIA
S'escriu amb majúscula quan pertany a la denominació d'un òrgan concret, tant si se'n menciona el nom complet com si va abreujat i pot ser substituït en el mateix context pel nom complet, per exemple quan és introduït per l'article definit:
› És membre de la Vocalia de la Joventut de l'associació.
› Dijous es reunirà la Vocalia. (Es refereix a una vocalia concreta.)
Però s'escriu amb minúscula quan va determinat per un possessiu, demostratiu o per una altra expressió amb valor anafòric, o quan va acompanyat per un adjectiu o complement amb valor especificatiu que no siga la part específica del nom de l'organisme: esta vocalia, la nostra vocalia, l'esmentada vocalia..., ja que en estos casos no es tracta d'un nom propi abreujat, sinó d'un nom comú amb el significat lèxic usual.
› La vocalia que s'ha creat pretén atendre les necessitats culturals del barri.
També s'escriu amb minúscula quan s'usa en sentit genèric:
› Organitzarem una vocalia juvenil.