DIVERSOS AUTORS

Si es tracta de dos autors, se citen els dos seguint l'esquema general, i entre el nom del primer i el cognom del segon es posa un guionet amb un espai a cada banda.
FERRANDO, Antoni - NICOLÀS, Miquel, Panorama d'història de la llengua, Tàndem Edicions, València, 1994.
En el cas que hi haja més de dos autors, es pot recórrer a l'abreviatura i al. (millor que la locució llatina et alii).
› CARABAL, Maria, i al., ¿Vols dir? 3r, Tabarca Llibres, València, 1993.

Però en el cas que algun dels autors hi tinga una responsabilitat més gran, caldrà introduir l'obra citada a través del nom d'este responsable, especificant entre parèntesis la seua responsabilitat concreta (editor, director, coordinador, curador, compilador, etc.).
› FERRANDO, Antoni (ed.), La llengua als mitjans de comunicació, Institut de Filologia Valenciana - Universitat de València, València, 1990.
› BAÑERES, Jordi (coord.), El repte (sòcio)lingüístic de l'Acta Única. Les llengües comunitàries a Catalunya, Generalitat de Catalunya, Barcelona, 1990.
› LLOBREGAT, Enric - YBARS, J. F. (dirs.), Història de l'art valencià, Eliseu Climent Editor, València, 1987 - 1988.