ELS CLAUDÀTORS

Els claudàtors s'usen en els casos següents:

1. Per a indicar l'omissió de text dins d'una citació textual. En este cas contenen uns punts suspensius:
› "Si es considera que l'ocultació de la dona davall d'una referència masculinitzant és un fet inacceptable, l'única alternativa eficaç seria recórrer a allò que s'ha anomenat enginyeria genètica [...], només així es podria aconseguir que tots els noms aplicables a persones pogueren ser utilitzats en qualsevol context sense amagar la dona."

2. Per a introduir algun aclariment, especialment quan una citació queda incompleta fora del seu context:
› "Nosaltres [els valencians] som mediterranis i, en general, estem orgullosos de ser-ho."

3. Per a posar entre parèntesis un text que ja conté algun parèntesi:
› Els mots acabats en -ot, -ota, com ara: clot, devot, pot; cabota, pilota, quota (excepcions: bot, nebot; bota [calçat], bóta [recipient per al vi], jota i sota).

4. I, finalment, s'utilitzen també per a emmarcar transcripcions fonètiques:
› Quan hi ha un contacte entre dos vocals àtones, i una d'elles és a o e, se sol practicar l'elisió d'alguna d'estes vocals: Diu que ara ve [díu kára vé].
_____
Vegeu també:

• parèntesis