LA COMA
Usos correctes
La coma representa una pausa breu en el discurs, i s'usa en els casos següents:
1. Per a aïllar i remarcar un vocatiu:
› Isabel, escolta'm.
› Mira, Josep, no pense repetir-t'ho.
› Distingida senyora,
2. Per a separar els elements d'una enumeració, ja siguen paraules o frases, quan estos elements són senzills, és a dir, no tenen comes internes:
› Necessitem folis, llapis, bolígrafs, etc.
› Arribà a casa, es canvià de roba, s'assegué i començà a llegir el diari.
No es posa coma, però, quan els elements simples de l'enumeració estan units per les conjuncions i, o o ni:
› El seu germà és alt, prim i moré.
› La població no tenia ni aigua ni aliments.
No obstant això, quan alguns elements de l'enumeració són complexos, és a dir, porten comes internes, van units per punt i coma, i aleshores l'últim element, si va introduït per una conjunció, porta coma davant de la conjunció:
› Van acudir a la festa el president, acompanyat de la seua esposa; el secretari, que arribà en el seu cotxe nou, i la resta de membres del consell d'administració de l'empresa.
També posarem coma davant de l'últim element o de la conjunció que l'introduïx si este porta alguna coma o algun element que introduïsca algun matís explicatiu, com també, així com, bé:
› Després de Joanes trobem un bon nombre de deixebles, entre els quals estan Nicolau Borràs, Miquel Joan Porta, Cristòfol Llorenç, i els seus propis fills Joan Vicent, Margarida i Dorotea.
Després de Joanes trobem un bon nombre de deixebles, entre els quals estan Nicolau Borràs, Miquel Joan Porta, Cristòfol Llorenç, i també el seu propi fill Vicent.
3. Per a separar incisos explicatius:
› El poble de Benaguasil, situat a la comarca del Camp de Túria, té actualment al voltant de 10.000 habitants.
› El peix, que és molt bo per a la salut, ha de consumir-se fresc.
4. Per a marcar que s'ha alterat l'orde lògic de l'oració avantposant al verb algun element distint del subjecte:
› Esta novel·la, la vaig llegir fa molts anys.
› Quan vaig arribar al teatre, ja havia començat la representació.
Cal tindre en compte, però, que el grau d'obligatorietat d'esta coma és diferent segons la casuística. No se separen amb coma els elements senzills que emmarquen el temps o el lloc de l'acció verbal (ara, ací, hui, ahir, demà, esta setmana, el mes que ve, a continuació...) si no és que es volen destacar especialment, ni determinats adverbis que van habitualment davant del verb (ja, encara, mai...):
› Hui eixirem tots una hora més prompte.
› Esta setmana encara no ha plogut.
Pel que fa als elements tematitzats, és a dir, avantposats al verb perquè constituïxen el tema de què tracta l'oració, la coma és optativa, però tendix a posar-se si l'element és molt llarg o complex:
› Les claus me les he deixades damunt de la taula.
› Les claus que necessite per a obrir el despatx i que tots hi puguem entrar, me les he deixades damunt de la taula.
Respecte als complements circumstancials avantposats, solen separar-se amb coma, sobretot si el circumstancial és llarg o si es tracta d'una oració adverbial:
› En el despatx del costat(,) es treballa més a gust.
› Quan torne del treball, t'ajudaré a fer els deures de l'escola.
› Si no entens alguna cosa, te l'explicaré.
Si estes oracions adverbials van intercalades, se separen amb dos comes de la resta de l'oració:
› Els escacs, sempre que no es convertisquen en una obsessió, són un excel·lent passatemps i un esport mental que té molts efectes favorables.
Però si el complement circumstancial avantposat va darrere d'algun altre element ja separat amb coma del qual no siga una explicació, el circumstancial no se separa amb coma de la resta de l'oració:
› Segons l'opinió general, en el despatx del costat es treballa més a gust.
› Probablement, quan torne del treball ja t'hauràs adormit.
› A pesar de tot, si no entens algun problema te l'explicaré.
5. Per a marcar la supressió del verb:
› Este edifici té sis plantes, i el que estan construint al costat, huit.
6. Se separen obligatòriament amb coma (o dos comes, si van intercalats) els complements oracionals, és a dir, els que afecten tota l'oració explicant-la, matisant-la, i no únicament el sintagma verbal, tant quan van avantposats com quan van intercalats o postposats:
› Per desgràcia, ja hem aribat tard.
› Ja hem arribat tard, per desgràcia.
› Probablement, demà plourà.
› Demà, probablement, plourà.
› Tots som iguals davant la llei, segons la Constitució.
Entre estos complements oracionals es troben una sèrie d'elements considerats tradicionalment conjuncions o adverbis i locucions conjuntives o adverbials, o construccions similars, com ara: no obstant això, tanmateix, doncs (quan és continuativa), per tant, és a dir, en fi, ara bé, en resum, tot i això, finalment, a més a més, així mateix, en efecte, així mateix, per tant, en definitiva, en tot cas, en este cas, en qualsevol cas, o siga, per exemple, al contrari, sens dubte, en canvi, per fi, en fi, en primer lloc, pel que sembla, en realitat, de tota manera, probablement, lamentablement, com déiem ahir, per dir-ho d'una altra manera, d'una banda..., d'una altra banda..., pel que fa a..., quant a..., respecte a..., etc.:
› No ha estudiat gens i, no obstant això, ha aprovat tot el curs.
› Estava molt vigilat. No sabem, doncs, com va aconseguir fugir de la presó.
› En realitat, sempre estava en contra de tot.
› El teu germà, de tota manera, no vindrà.
› Ja està tot decidit, lamentablement.
Si algun d'estos complements oracionals encapçalen la frase, van usualment darrere de punt o punt i coma; però si l'oració va unida a una oració anterior per mitjà de la conjunció i, cal posar en certs casos una altra coma davant de la i:
› L'esmentat joc té dos grans mèrits: d'una banda, permet reflexionar sobre el que s'escolta, analitzar i recuperar, deduir i traure conclusions, i, d'una altra, permet abordar una peça sense cap prejuí.
No obstant això, en casos com este o en construccions senzilles, és lícit prescindir d'alguna de les dos comes, segons convinga:
› Volíem anar al concert; per tant, vam anar a comprar les entrades.
› Volíem anar al concert, i per tant vam anar a comprar les entrades.
› Volíem anar al concert i, per tant, vam anar a comprar les entrades.
› L'esmentat joc té dos grans mèrits: d'una banda, permet reflexionar sobre el que s'escolta, analitzar i recuperar, deduir i traure conclusions, i d'una altra, permet abordar una peça sense cap prejuí.
› Ja coneixem els fets, i per tant actuarem en conseqüència.
› Ja coneixem els fets i, per tant, actuarem en conseqüència.
Cal advertir, però, que en molts casos no es pot prescindir de la primera coma:
› En la major part de les ocasions, cal actuar amb rapidesa, i(,) en altres casos, cal meditar molt la decisió a prendre.
i no
› *En la major part de les ocasions, cal actuar amb rapidesa i, en altres casos, cal meditar molt la decisió a prendre.
ja que en este cas "en altres casos" quedaria com un fals incís, i la segona oració quedaria afectada pel primer complement ("En la major part...") i seria falsa.
7. Se separen amb coma les oracions copulatives o disjuntives (unides per conjuncions com i, o) totalment independents, és a dir, que tinguen subjecte i predicat propi, excepte en casos d'oracions molt curtes i senzilles:
› El professor entrà i els alumnes s'assegueren.
› Tots volen guanyar, i cada u utilitza els mitjans que té.
› El despatx és molt sorollós, i no s'hi treballa a gust.
En canvi, quan les oracions no són independents, sinó que compartixen, per exemple, el subjecte, és a dir, quan tenim una coordinació de dos sintagmes verbals o dos elements qualsevol dins de l'oració, no és necessari separar-los amb comes:
› El professor entrà i començà a parlar.
› Tots volen guanyar i utilitzen els mitjans que tenen.
› El despatx és molt sorollós i no reunix les condicions necessàries per a treballar-hi.
Tanmateix, es convenient usar la coma quan els elements que s'unixen són llargs o complexos, i sobretot en cas que algun dels elements continga coordinacions internes:
› Pensàvem que el que ens havia contat no era cert, i després comprovàrem que tot havia passat tal com ell ens ho havia explicat.
› La coma representa una pausa breu en el discurs, i s'usa sobretot per a separar els diversos elements d'una enumeració.
› La Unió respectarà la riquesa de la seua diversitat cultural i lingüística, i vetlarà per la preservació i el desenvolupament del patrimoni cultural europeu.
Concretament, la coma és obligatòria en els casos següents:
b). Quan alguna de les oracions o elements és complex per tindre comes internes o algun complement que només afecta el dit element, de manera que la coma aclarix l'estructura sintàctica:
› Aquell edifici té sis plantes, i el que construïxen al costat, huit.
› Joan canta, i balla sempre que li ho demanen. (La subordinada afecta només el segon verb; si no posem la coma, el dit complement modificaria els dos verbs.)
› Joan canta cançons populars, i balla, sempre que li ho demanen, tangos argentins.
8. Per a separar oracions adversatives:
› L'autor del robatori no ha sigut ell, sinó el seu germà.
› Volia vindre a l'excursió, però els pares no li han donat permís.
9. Per a separar oracions causals introduïdes per les conjuncions ja que, car, puix que, per tal com... i perquè en el cas que indique causa lògica (perquè coordinant):
› És impossible que aprove, ja que no ha estudiat gens.
› Suposem que està encara malalt, perquè no l'hem vist en tota la setmana.
10. Per a separar oracions adverbials que no equivalguen a un simple complement circumstancial del sintagma nominal, sinó que afecten tota l'oració explicant-la d'alguna manera, fet que s'indica en la parla amb una pausa:
› L'expedient s'ha de tramitar en un termini d'un mes, com indica l'article 27. (Si no posem la coma, la subordinada indicaria únicament la manera com s'ha de tramitar l'expedient.)
› El Congrés dels Diputats té 350 membres, d'acord amb la Constitució Espanyola.
› Ho faré, encara que hi estic en contra. (Es tracta d'una explicació, més que d'un complement circumstancial que expresse oposició. Si no hi posem coma, seria més normal el verb en subjuntiu.)
› Hi anirem demà, sempre que no ploga. (Hi ha una pausa que afegix a la condició un matís explicatiu.)
11. La coma té la funció general de separar sintàcticament elements en casos en què segons altres criteris no hauríem de posar-la:
› Presentem ací algunes reflexions i suggeriments adreçats als pares que desitgen ajudar els seus fills a estimar la música, extrets del llibre Comment parler de musique aux enfants, de Pierre Charvert. (La coma separa un complement especificatiu i no és estrictament necessària, però ajuda a separar este complement de l'introduït per adreçats.).
› El concert tindrà lloc al Palau de la Música de València, el 16 de juny, a les 19:30 h. (La coma ajuda a separar els elements de la convocatòria.)
12. En les expressions numèriques, per a separar les unitats enteres de les decimals:
› Té 6,5 metres de llarg.
› El resultat de la divisió és 254,63.
Usos incorrectes
1. No s'ha d'usar mai la coma per a separar les hores dels minuts en les representacions horàries abreujades. En este cas, s'han d'usar els dos punts o el punt, sense deixar cap espai:
› La reunió tindrà lloc a les 18:30 hores.
o
› La reunió tindrà lloc a les 18.30 hores.
i no
› La reunió tindrà lloc a les 18,30 hores.
2. No s'ha d'usar la coma per a separar el subjecte i el verb d'una mateixa oració:
› Els treballadors que van resultar afectats per les restriccions econòmiques han firmat una protesta.
i no
› *Els treballadors que van resultar afectats per les restriccions econòmiques, han firmat una protesta.
Excepcionalment, però, es pot separar del verb el subjecte quan este és molt llarg o complex:
› Els treballadors que van resultar afectats per les restriccions econòmiques i que no van poder ser reabsorbits per les noves empreses creades com a conseqüència del conveni signat entre l'Administració i els empresaris de la zona, han firmat una protesta.
La coma esdevé també necessària quan el subjecte porta comes internes:
› Els treballadors de l'empresa, afectats per les restriccions econòmiques, i les seues dones, han firmat una protesta.
3. No s'ha d'usar mai la coma per a separar el verb del complement directe o de l'atribut d'una mateixa oració:
› M'han oferit una possibilitat única.
i no
› M'han oferit, una possibilitat única.
4. Tampoc no s'ha d'usar la coma per a separar el verb del complement indirecte o el circumstancial postposats al verb, ni les oracions adverbials que tenen una funció de complement circumstancial situades al final de la frase:
› Va arribar quan jo me n'anava. (Circumstància de temps.)
› Ho faré encara que hi estiga en contra. (Indica simplement un obstacle a l'acció verbal.)
› L'expedient s'ha de tramitar com indica l'article 27. (Indica la manera.)
› Els diputats s'elegiran d'acord amb el que disposa la Llei Electoral. (Indica la manera.)
5. No es marquen tampoc amb comes els canvis d'orde dels complements directe, indirecte o circumstancials postposats al verb, excepte si es volen destacar especialment o si la funció de circumstancial la fa una subordinada adverbial intercalada llarga (recordem que sí que se separen amb comes els complements oracionals, tal com hem vist dalt):
› Va deixar a cada un dels seus nebots un milió d'euros.
› T'explicaré quan puga la lliçó.
› T'explicaré, quan arribe a casa després del treball, la part de la lliçó que no entens.
› Ho va deixar tot sense fer damunt de la taula.
› Ho va deixar tot, sense més explicacions, damunt de la taula. (No és un complement circumstancial de manera, sinó un complement oracional explicatiu.)
6. No s'ha d'usar mai la coma davant d'un guió llarg o d'un parèntesi que marquen un incís.
› Quan albiraren el cometa (un dels més bells de la història), els astrònoms van quedar fascinats per la seua cua.
i no
› *Quan albiraren el cometa, (un dels més bells de la història) els astrònoms van quedar fascinats per la seua cua.
_____
Vegeu també: