EL GUIÓ

El guió s'utilitza en els casos següents:

1. Per a delimitar un incís, sobretot quan este introduïx una segona veu o trenca l'estructura sintàctica del discurs; s'escriu immediatament davant de la primera paraula de l'incís i immediatament darrere de l'última:
La falta de matèries primeres —un dels principals problemes de la nostra economia— ha determinat que la indústria no haja prosperat tant com hauria sigut desitjable.

Quan el segon guió, el que tanca el fragment, hauria d'anar davant de punt, el guió se suprimix:
Llavors jo ja estava farta d'esperar-lo i me'n vaig anar ¾no cal que t'explique de quin humor.

2. Per a marcar l'inici del parlament d'un personatge en un diàleg:
— Bon dia, és vosté Joan Peris?
— Efectivament, jo sóc. Què volia?

També es marquen amb guió les intervencions del narrador quan no hi ha un canvi de paràgraf. Si després continua el parlament del personatge, la intervenció del narrador s'emmarca entre guions, i en este cas el segons guió no se suprimix encara que vaja davant de punt:
— Bon dia, és vosté Joan Peris? —va preguntar l'inspector.
— Efectivament, jo sóc —respongué—. Què volia?
— M'interessaria saber —continuà amb semblant inquisidor, sense deixar de mirar-lo— on es trobava el dimarts 13 a les 10 de la nit.

_____
Vegeu també:

• punt
  
• parèntesis