CURSIVA

La lletra cursiva es caracteritza perquè té una lleugera inclinació d'esquerra a dreta. Cal utilitzar-la per a destacar els elements següents:

a) Títols i subtítols de llibres:

• Podreu trobar models d'exàmens en el llibre Exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià. Convocatòria Octubre 93, publicat per
• Tàndem Edicions i Generalitat Valenciana.
  
• Per a iniciar-vos en el maneig de l'ordinador podeu consultar El curs d'iniciació a Microsoft Windows 3.1, de Kjetil Idås, editat per Easy Data Ibérica i
• Generalitat Valenciana.

b) Noms de diaris, revistes i publicacions periòdiques en general:

• Un article d'El Temps.
  
• S'ha publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

c) Títols d'obres d'art (pintura, escultura, música, etc.):

• La pietat
  
• La rendició de Breda
  
• El llac dels cignes

d) Títols de pel·lícules i de sèries televisives:

• To be or not to be
  
• Carta blanca

e) Noms propis d'embarcacions, avions i altres vehicles:

• el Titanic
  
• l'Orient Express
  
• la Pinta

f) Paraules i locucions llatines no adaptades:

• in extremis
  
• in articulo mortis
  
• doctor honoris causa

g) Paraules o expressions en un altre idioma:

• el savoir faire
  
• el new look

h) Paraules no normatives:

• Sempre s'escaqueja quan més faena hi ha.

i) Paraules que es volen remarcar dins del text, sobretot els termes que apareixen per primera vegada o el sentit dels quals es vol destacar, sense cap voluntat de connotació:

• L'Estat no és només protector de béns i llibertats, sinó prestador de servicis.
  
• La massa inercial es definix com la mesura de resistència d'un cos a la variació de la velocitat.
  
• Però en els casos en què es pretén usar una paraula per a donar-li un segon sentit connotat, en alguns casos irònic o amb una certa reserva o atenuació, o bé per a reproduir un ús anterior a manera de citació, es poden usar les cometes altes:
  La pretesa "distracció" va produir en realitat un greu accident.
  Els "sabuts" de la reunió, en realitat, no tenien ni idea del tema de què es tractava.

j) Paraules o frases usades en sentit metalingüístic:

• La paraula saldo és un manlleu de l'italià.

k) El nom científic de les espècies vegetals i animals:

• el rovelló (Lactarius sanguifluus)
  
• el tigre (Panthera tigris)

l) Paraules o frases citades com a exemples:

• Les paraules poden ser agudes, com ara camió, urbà, sabó, etc.

m) Els malnoms, sobrenoms i àlies citats en aposició (a continuació del nom propi):

• Jordi Martínez, Aspar
  
• Paco Cabanes, el Genovés
  
• En el cas, però, que estes paraules no vagen acompanyades del nom propi, s'escriuen en redona:
  
• Aspar ha derrapat en l'última revolta.
  
• El Genovés ha derrotat Fredi.

n) Les lletres d'orde amb què s'introduïxen els diversos apartats:

a) conferències
b) cursos
c) col·loquis

Ús de la cursiva dins d'un text en cursiva
Per a marcar un fragment que hauria d'anar en cursiva dins d'un text que ja va en cursiva, cal distingir dos casos:

1. Si el text en cursiva no forma un paràgraf separat, usarem la cometa simple:

› El títol del llibre serà Introducció a l'estudi del ‘Curial e Güelfa’.
› El seu llibre Els costums reproductors de ‘Pan troglodytes’ m'ha agradat molt.

1. Si el text en cursiva forma un paràgraf separat, per exemple, en un peu de foto, usarem redona:

› En el quadre I encara diuen que el peix és car, Sorolla s'interessa per la problemàtica social de l'època.

Ús de la cursiva dins d'un text en majúscules
Per a marcar un fragment que hauria d'anar en cursiva dins d'un text que haja d'anar en majúscules, per exemple dins del títol que encapçala una obra, un capítol o un apartat, usem la cometa simple:
› INTRODUCCIÓ A L'ESTUDI DEL ‘CURIAL E GÜELFA’