L'ARTICLE DEFINIT

1.  Concepte i funci�
L'article definit �s una categoria gramatical que exercix principalment la funci� de determinar un nom ja conegut. Formalment, precedix el nom i concorda en g�nere i en nombre amb el substantiu del qual dep�n.

2.  Morfologia
L'article definit presenta una variaci� de g�nere i nombre: en singular, hi ha les formes el per al mascul� i la per al femen�, i en plural, els per al mascul� i les per al femen�.

3.  Apostrofaci�
Com a regla general, els articles determinats el i la es redu�xen a l' quan la paraula que els seguix comen�a per vocal o h: l'avi, l'egua, l'invent, l'orgue, l'ull, l'hivern.

Esta regla general d'apostrofaci� de l'article presenta les seg�ents excepcions:

• Davant d'un mot femen� comen�at amb i o u �tones (precedides o no de h) es mant� la forma plena de l'article la: la idea, la il�lusi�, la hip�tesi, la hist�ria; la unitat, la universitat, la humitat, la humorada.
  
• Quan el mot seg�ent comen�a amb una i o una u no voc�liques es mant� tamb� la forma plena de l'article, tant en mascul� com en femen�: el iaio, el ioga, el iogurt, el hiatus, el hioide, el uigur, el uombat; la iarda, la ionosfera, la hialita, la hiena. Excepci�: l'i�.
  
• Davant dels mots una (referit a l'hora del dia), ira i host, s'usa la forma plena la: la una, la ira, la host.
  
• No s'apostrofa tampoc l'article la quan la paraula que precedix comen�a amb el prefix a- amb valor negatiu, si pot originar confusi� per homofonia: la anormalitat, la asexualitat, la asimetria, la asincronia.
  
• Davant del nom de les lletres, no s'apostrofa mai: la a, la ene, la hac, la ele.
  

REMARCA: Davant de les xifres romanes i ar�bigues, l'article adopta les formes apostrofades si quan s'escriuen amb car�cters alfab�tics s'apostrofen: l'1 de gener (= l'u de gener); l'XI (= l'onze); d'1.000.000 a 2.000.000 (= d'un mili� a dos milions).

4.  Contracci�
Els articles determinats el i els es contrauen amb les preposicions a, de i per. Les contraccions resultants s�n al, als; del, dels; pel, pels:
› Conta-ho al pare.
› Escriu als amics.
› El llibre del germ�.
› La casa dels pares.
› Vingu� pel carrer de la dreta.
› Va pels camins.
› En canvi, en el cas que l'article determinat s'haja d'apostrofar, no es fa la contracci�:
› Telefona a l'advocada.
› Baixa de l'avi�.
› Circula per l'altre carrer.

5.  Remarques sint�ctiques
Se suprimix l'article en els casos seg�ents:

• Davant del nom dels dies de la setmana, quan es fa refer�ncia al dia al�ludit immediatament anterior o posterior respecte al moment en qu� s'enuncia:
  › Diumenge an�rem al camp.
  › Xavier vindr� dijous.
  
• Davant dels infinitius amb valor verbal:
  › Beure alcohol no et resoldr� els problemes.
  › Con�ixer esta persona ha sigut un factor decisiu.
  EXCEPCIONS: Hi ha molts infinitius substantivats que, com a tals, admeten l'�s de l'article: el berenar, el beure, el deure, el dinar, el dir, el dormir, l'entendre, l'esdevenir, l'esmorzar, l'�sser, l'haver, el menjar, el parlar, el poder, el riure, el saber, el somriure, el sopar, el viure i el voler.
  
• Davant de la conjunci� que:
  › Que anem a sopar no vol dir res.
  › Que em digues estes coses em fa il�lusi�.
  Per� l'article �s correcte davant del relatiu que quan s'usa en oracions substantives de relatiu neutres o en adjectives amb elisi� del substantiu:
  › No sap el que diu.
  › Porta'm el llibre que hi ha damunt de la taula i el (llibre)que es troba damunt del llit.
  › Anir�s en el tren de les quatre o en el (tren) que ix a les set?