LA DIÈRESI
La dièresi (¨) és un signe gràfic que es col·loca exclusivament sobre la i i la u amb les funcions següents:
a) Per a indicar que la u dels grups gue, gui, que, qui, no és muda: següent, ambigüitat; aqüeducte, terraqüi.
b) Per a indicar que la i i la u no formen diftong decreixent amb la vocal anterior: fluïdesa, oïm, raïm, veïna, xiïta; diürn, Raül, Seül, taüt.
c) Per a indicar que la i en posició intervocàlica es pronuncia com a vocal sil·làbica, és a dir, no forma diftong amb la vocal anterior ni funciona com a semiconsonant respecte a la vocal posterior: agraïa, beneïen, reduïes, traduïen.
No porten dièresi, però:
a) Els mots que, segons les normes d'accentuació, han de dur accent:
amb dièresi amb accent
agraïen però agraíem
Lluïsa » Lluís
països » país
roïna » roí
b) Els mots que presenten els sufixos -isme, -ista: arcaisme, ateisme; altruista, ateneista.
REMARCA: Els mots lluïsme i proïsme sí que porten dièresi, perquè la terminació -isme no és en estos casos un sufix.
c) Els infinitius, els gerundis, els futurs i els condicionals dels verbs acabats en vocal més -ir: agrair, agraint, agrairé, agrairia; beneir, beneint, beneiré, beneiria; oir, oint, oiré, oiria; lluir, lluint, lluiré, lluiria.
d) Les paraules començades amb els prefixos següents:
al·lo- al·loimmunització
anti- antiinflamatori
auto- autoinducció
bi- biunívoc
bio- bioindicador
co- coincidència
contra- contraindicació
gastro- gastrointestinal
intra- intrauterí
macro- macroinstrucció
micro- microinformàtica
neo- neoimpressionisme
poli- poliuretà
primo- primoinfecció
quasi- quasiusdefruit
radio- radioisòtop
re- reunió
semi- semiuncial
tele- teleimpressor
termo- termoiònicEXCEPCIONS: Reüll i les formes del verb reeixir: reïsc, reïx, reïsca, reïsques, reïsquen.
_____
Vegeu també: